''8 Dies de Revolta'' (Activitat complementària)

La passada setmana del 8 de març, és varen portar a terme els 8 dies de revolta presentats per l’assemblea feminista de 8M València. Aquest 8 dies varen començar l’1 de març i finalitzaven el 8 de març amb motiu de la vaga feminista. Es tracta d’una sèrie d’activitats centrades a ‘’visibilitzar les violències que exerceix el sistema patriarcal’’. Com que s’havia considerat que les violències que exerceix el sistema patriarcal són moltes s’han dedicat 8 dies de revolta. Aquest huit dies feien referencia a: l’1 de març a denunciar les violències judicials patriarcals, el 2 de març es va celebrar la II Fira Feminista de València, el dia 3 es va dedicar a l’àmbit laboral, el 4 a les migrades i a l'antiracisme, el 5 a les cures, el 6 al consum i el 7 a l’educació. Les activitats acabaren el Dia de les Dones amb la vaga feminista.

En concret, en aquesta entrada ens agradaria parlar del 7 de març, dia de l’educació. Aquest dia varen portar a terme una sèrie d’activitats en la universitat, organitzades per l’Assemblea Feminista de Tarongers amb motiu d’aquest dia. Els actes d’aquest dia varen tenir lloc Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació de la Universitat de València (Campus Blasco Ibáñez), jardín de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València (Campus de Tarongers) y en el Ágora de la Universitat Politècnica de València. Varem començar el dia pegant cartells per tota la facultat de ciències socials i de dret; cartells contra la invisibilització de la dona en les aules, cartells de dones referents en educació i altres animant a la vaga. A les 12:00 vàrem dur a terme una performance davant de l’aulari nord de la facultat de ciències socials, amb aquesta performance voliem donar a veure que durant la historia totes les dones hem estat invisibilitzades en la societat, independentment del rol que tinguem i que sols la nostra pròpia força ens podrà fer cambiar-ho. Una vegada acaba la performance, vàrem llegir un manifest. Com que la performance va tenir tan bona acollida i les companyes de la UPV no havien pogut portar a terme les activitats previstes, varem anar a la UPV a realitzar la performance allí.

Per finalitzar, pensem que avui en dia encara no podem parlar d’una igualtat existent entre gèneres, ja que, continuem cobrant menys per la mateixa feina, tenim difícil accedir a càrrecs importants, encara gestionats per homes, continuem sent cosificades en el dia a dia, continuem sent un tabú de cap a peus i a més seguim sent ignorades per la història i la ciència.

En aquest enllaç podreu trobar un artícle del periodic del Levante sobre aquest dia.

Un campus lleno de carteles contra la invisibilización

Alba Cholbi Jorro

Ciutat Educadora

Quan parlem del terme "ciutat educadora" es possible qu gent no arribe a comprendre completament al que ens estem referint. Bé, aquest concepte va sorgir amb la idea de ser una associació oberta, per acollir a qualsevol ciutat disposta a complir amb els comprosos etablerts a la Carta de Ciutats Educadores a 1994. 

Per a que es desenvolupe conrrectament una ciutat educadora, aquesta ha de tindre tradició històrica, un microcosmos social on la convivència i la gestió estiga mediada per l'educació aixina com la volntat imprescindile per esdevenir ciutat educadora. També s'ha de contar amb una estructura pedagògica estable formada per institucions educatives del territori.

La ciutat com a medi urbà és un agent d'educació, un medi didàctic que ofereix estímuls capaç de generar aprenentatges sobre elements de cultura, formes de vida, rols i actitus socials...

Carrer com a 

ESCOLA DE VIDA

Teixit urbà com a 

AGENT EDUCADOR

La ciutat en si també es tracta d'una font d'aprenentatge importat, encuant a saber desplaçar-se, coneixer es espais, recursos, saber quina és l'estética que oferix la nostra ciutat...

És propi dels governs locals, desenvolupar un projecte educatiu de ciutat, un instrument estratègic i participatiu per fer consolidar i aconseguir desenvolupar el concepte de ciutat educadora, durant la resta de la classe el docent Monclus ens va mostrar diversos projectes de ciutats educadores qe posteriorment tractarem.

Setmana 3

La tercera setmana, vam acabar la tertulia del text "Frankenstein educador" de Meirieu, P. (1988). Barcelona, Laertes. Que varem començar la setmana anterior. Seguint el procediment de la primera part de la tertulia, ens varem posar en cercle per poder veure’ns tots quan parlavem i tenir una comunicació més fluida. Cada persona havia elegit una pàgina i una frase del text de Frankenstein per comentar i varem poder observar diferents punts de vista respecte a l’educació. En concret l’educació que ens donen en l’escola quan som menuts i com està abordada.

En la següent sessió, varem parlar sobre la Intervenció socioeducativa. El profesor, ens va preguntar que ens venia a la ment, quan escoltavem les paraules: Caritat, Justícia Social i Intervenció Social. A la paraula Caritat, la majoria va respondre que al escoltar la paraula sels venia al cap paraules com religió, paternalisme o altruisme, es inevitable pensar que esta paraula té una gran connotació lligada a la religió, inclus quan l’escoltem ens fa pensar que darrera d’ella hi ha persones amb molta superioritat davant altres. A més no es contempla com un dret humà. Quan escoltem la paraula Justícia Social ens venen al cap paraules com dret, equitat, justicia,etc. A més dóna a entendre que s’actúa sobre les persones que estan patint una situació de desigualtat, per poder fer-los eixir d’aquesta situació. I finalment la paraula Inclusió Social, la qual té més pes educatiu, ja que lligats a aquesta, trobem paraules com dret, pertinença. La inclusió social es porta a terme per un canvi de mentalitat en la societat i mitjançant actuacions en un determinat col·lectiu. La finalitat d’aquesta, es la sensibilització.

Tot seguit, varem parlar dels paradigmes de les ciències social, com ara:

• Tecnològic o positivista. Entén que les ciències socials són unes ciències igual que les científiques. Afirma que tota realitat social es pot estudiar de manera científica. Les realitats són moltes. (les ciències socials no es poden entendre com una cosa mecànica). Es confia en que la ciència pot explicar la realitat social.  
• Interpretatiu o hermenèutic. La realitat social es crea i manté a través d’interaccions simbòliques i pautes de comportament que li confereixen un sentit particular, al temps que es pluralista i canviant.
• Dialèctic o crític. Es critica la creença positivista en la unitat lògica metodològica de les ciències naturals i socials. L’objectiu es l’emancipació de l’individu i la transformació social de la societat.

Alba Cholbi Jorro

L'educació en Corea

El professor Carles, cap al final de la classe ens va mostrar aquest xicotet documental que tractava sobre l'educació de xiquets, xiquetes i joves a Corea. Des de que els i les coreanes són petites dediquen quasi tots els seus esforços a estudiar, a formar-se intel·lenctualment tant a escoles públiques com privades. Corea es tracta del país amb el percentatge més alt de joves que accedixen a la Universitat, quasi un 100% ja que aquells que no ho aconseguixen són marginats per la resta, inclús per les seues própies famílies que s'avergonyeixen dels fills que no poden (millor que no volen) estudiar. Per poder mantindre aquestes estadístiques, els i les coreanes otorguen una educació molt estricta als més menuts, sent lo més normal que xiquets i xiquetes assisteixen a classes particulars o escoles privades per la nit i després d'haver acabat l'escola de 8:00 a 17:00 de la vesprada.

El que més m'ha impactat del sistema educatiu coreà són els propis estudiants, els i les joves que ja han assumit que eixe és el seu futur i a pessar de no ser feliços es justifiquen i pensen que realment eixes dures rutines i les elevadíssimes metes són el millor per a ells i per tindre un futur assegurat. Hi ha un moment en que se li pregunta a una xiqueta d'uns 7 anys què opina dels estudiants francessos, que tan sols van a escola i després es dediquen a jugar i no van a ningún tipus d'academia de repàs nocturna. La xiqueta no ho antèn i a més li sembla malament, ella no té temps per a jugar perquè ho inverteix en estudiar i per tant si a occident ens dediquem a jugar no tindrem una bona base de cara al futur. Eixa es la lògica coreana i que ha fet d'aquet país una de les majors potencies mundials començant així per la base, l'educació i passant per alt els problemes que patixen els joves que no poden soportar eixa pressió i inclús els suicidis que cada any van augmentant els edats massa tempranes. 

El documental suggereix moltes reflexions i debats que sería interesant abordar i que ens recorden a l'assignatura d'Educació Social, ja que com ja hem parlat en altres ocasions, és molt difícil establir els límits durant l'eduació sobre tot quan ens referim a l'etapa de la infància. Així doncs, a nosaltres ens agradaría suggerir alguns temes sobre els que sería interesant debatir o parar a reflexionar:

• La pèrdua de la infància/joventut emprada quasi al complet en l'estudi.
• El paper dels pares davant d'aquest sistema.
• La situació dels joves que no saben qué volen estudiar.
• Les seqüeles que provoquen el sotmetiment a molt estrés a la infància i joventut.

Claudia Pérez Tortajada