Setmana 9

Aquesta setmana la hem dedicada a estudiar la participació així com programes i estratègies d’intervenció municipal per al foment d’una ciudadania activa. El docent Carles va començar explicant-nos que el foment de la participació de la ciutadania es tracta d'un deure de administracions públiques com els ajuntaments i a la vegada d'un dret de la població tal com es reflexa a l'artícle 23 de la Constitució espanyola:

 “Els ciutadans tenen dret a participar en els asunts públics, 

directament o mitjançant representants, 

lluirement triats en eleccions periódiques per sufragi universal”

Podem definir la participació social com l'acció i efecte de prendre part en tot allò corresponent o relatiu a la societat i com a trets fonamentals d'aquesta afirmem que es tracta de:

-          Valor	-          Mitjà
-          Dret fonamental	-          Condició per el canvi
-          Responsabilitat	-          Dimensió positiva de la llibertat
-          Forma de legitimar la democràcia

També varem explicar els diferents tipus de nivells de participació en els que ens podem implicar els ciutadans. Un d'aquestos primers esglaons sería la informació, com ja hem dit és obligació d'aquestes administracions públiques fomentar la participació ciutadana i el primer pas ha de ser informar a la població de les activitats i maneres existents de vincular-se a la participació activa. També és important la disposció d'un espai físic on poder donar la nostra opinió i ser escoltades. Altra manera de fer a la població vincular-se a aquest tipus de causes sería mitjançant la decisió i co-decisió on les administracions empren els pressupostos participatius com a vehicle per afavorir la relació amb els ciutadans. Un dels projectes més famosos on l'ajuntament empra aquest tipus de pressupostos es l'ajuntament de Puerto Alegre on la població decideix quin serà el destí d'una certa quantitat de diners que l'ajuntament els otorga la capacitat de decisió. L'últim dels nivells de participació i al que tota la poblaciço hauría d'estar motivat a arribar sería l'autogestió on els ciutadans elaboren i fiquen en marxa els seus propis projectes de manera autònoma.

Respecte als camins de fomentar aquesta participació amb el docent Carles varem estar observant exemples de associacions i ajuntament que realitzen s'impliquen molt amb els ciutadans per aconseguir un índex més elevat de participació als seus barris o municipis.
Com a foment de l'associacionisme ens va mostrar l'espai Torre Jussana on desde el Consell d'associacionisme de Barcelona dona suport i tot tipus d'informació i ajudes a les persones que formen part d'associacions o aquelles que estàn interesades en començar a vincular-se en aquest món. Vos adjuntem el link a la web de Torre Jussana per si voleu més informació: www.tjussana.cat
També varem vore que desde les institucions s'ha d'augmentar la preocupació i el treball amb l'associacionisme informal, és a dir aquells grups de joves generalment que creen una agrupació amb activitats en comú però que no figuren legalment com associacions. Si desde les administracions públiques hi haguera més treball amb aquestes agrupacions se'ls podria oferir ajudes, un espai on reunir-se, formació com associació...

Altre dels camins per vincular a la població a tindre una major implicació sería com ja hem comentat abans la gestió a l'àmbit públic mitjançant pressupostos participatius on les persones tingueren el poder de decidir en qué invertir els diners que posteriorment ells mateixos disfrutaràn. Una de les companyes de classe que és de la Pobla de Vallbona va comentar que al seu poble a vegades s'emprava aquest tipus de finançament sent els xiquets mitjançant enquestes qui decidía qué fer amb els diners.
Com a exemple de gestió comunitaria, Carles ens va explicar dos els projectes que tenen lloc a Barcelona (no per res en concret sinó perquè comparada amb València, Barcelona es tracta d'una ciutat on la participació social es troba molt més desenvolupada i la població generalment s'implica més que a moltes altres ciutats) Un dels projectes era el Kasal dels joves de Roquetes, un espai autogestionat on les pròpies persones vinculades amb el projecte són les encarregades fins i tot de contractar els professionals amb qui treballen. En aquest link trobareu la pàgina principal del Kasal on hi ha molta més informació sobre aquest espai: https://kasaljovesroquetes.wordpress.com/


Altra de les inciatives que ens va descobrir Carles va ser l'Ateneu de Nou Barris, un espai ocupat desde de fa més de 40 anys i que a arribat  a ser financiat en part per l'ajuntament degut als serveis culturals que presten al barris, quan va començar aquest moviemnt l'organització va començar a fer-se famosa ja que donaven classes de circ. El professor ens va mostrar un vídeo on els i les pròpies fundadores de l'ateneu parlaven sobre els seus inicis i l'estructuració que té, así vos deixem l'enllanç al vídeo: https://www.ateneu9b.net/qui-som

Per passar a l'ultim apartart que varem tractar a classe, Carles va introduir una pregunta a l'aula si alguna vegada havíem participat en alguna assemblea durant els anys com a estudiants (ja siga al col·legi, institut, cicle etc.) Va ser poca gent qui varem alçar la mà, i  posteriorment el professor ens va reguntar si en alguna ocasió havíem aconseguit amb l'assemblea els objectius que ens plantejaven. Ningú va dir que si. Aquesta va ser una forma molt clarificadora de explicar la falta de foment de la participació que hi ha ja desde que som xicotetes. Mai es dona importància a la participació a les assemblees, al treball en equip per assolir objectius de la vida social, no ens hem de culpar a nosaltres per no vincular-nos amb aquests moviments, hem de culpar a les institucions que no valoren ni fomenten la participació social. Altre exemple seríen els consells escolars de les escoles de primaria i secundaria, on la gent ha deixat d'anar ja que mai s'aconseguixen objectius importants per a mares i pares o alumnes, tan sols seveix com a òrgan de consulta. Hi ha una gran falta de motivació com hem comprovat, a més tampoc tenim formació en la participació ni disposem d'espais ni la capacitat d'organització que es requerix, sens aquestes tres potes mai no es podrà crear una participació social que arribe a la població i es mantinga.

L'últim exemple que ens va mostrar Carles en aquesta sessió va ser el Centre de Recursos per a Associacions de Càdis i la Bahía, on es fica a l'abast de tothom pautes i ajudes per a les associacions i que fomenten la participació en diferents nivells. Treballen en instituts, centres juvenils (on els joves estàn més implicats) i amb altre programa de suport on són els pròpis joves els que s'autogestionen. Aquest és l'enllaç a la web principal del centre: http://redasociativa.org/crac/  

Claudia Pérez Tortajada.

Setmana 2

La tercera sessió realitzaremos una dinàmica molt interesant que continuarem realitzando durant l'assignatura, debats conjunts sobre determinades lectures. En aquest cas el text a tratar era "Frankenstein educador" de Meirieu, P. (1988). Barcelona, Laertes. 

El debat consistía en haver llegit prèviament el text i haver triat una frase que hagués cridat l'atenció (tant si és bona com dolenta). Ens posem en un cercle per fomentar el diàleg entre nosaltres i un en un ens va explicar a la resta el motiu de l'elecció de la nostra frase, generant diferents reunions al voltant de cada un. En la meva opinió és una dinàmica molt interessant en la qual ens sentim molt còmodes explicant i escoltant els uns als altres com entenem les reflexions dels companys, ens va fer reflexionar i veure que al voltant del mateix text, cada persona dóna una connotació i E Xtra conclusions diferents i que és la màgia d'aprendre i compartir.

El text planteja molts interrogants sobre l'educació des d'un punt de vista curiós, part de la comparació del procés educatiu (especialment durant la infància) amb la creació de Frankenstein, ja que els pares sempre intenten crear els seus fills per Igual que Frankenstein va ser creat sense consultar la seva opinió. Crida a qüestionar el paper de l'educador anomenant-lo relacionat amb el mestre dialèctic/esclau explicant que els educadors es limiten a modelar els nens que en cap moment són lliures d'escollir la seva educació o valors. Es planteja en relació amb aquesta comparació la doble visió i controvèrsia entre la necessitat d'un nen a ser educat per un referent i el dret a la lliure elecció amb el comptem pel simple fet de néixer i amb què per seure també comptar el i els nens i les nenes.

Com hem comentat, ens van sorprendre amb la dinàmica seguida a la classe ja que era una manera molt divertida de treballar el text entre tots i poder conèixer les opinions i reflexions d'altres perquè gràcies a elles vam poder realitzar altres aspectes que tals Temps que ens havíem perdut. A continuació us oferim un enllaç on podeu entrar en cas que us insteu a llegir aquesta fantàstica obra:

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=ZGVmYXVsdGRvbWFpbnxwb3J0YWZvbGlvMnB1bnRvMHxneDo1YzY5ZTQwZWZmNWU3MjQy

La quarta classe va ser una sessió teòrica en la qual vam estudiar les diferents funcions de l'escola mitjançant l'observació de tres possibles enfocaments que abasta. Trobem l'escola com a conservant i transmissor del patrimoni cultural, és a dir en ella s'aprenen els principis enunciats en les grans obres i la tradició clàssica, un coneixement general sobre les competències i disciplines bàsiques des de la Els costums i l'ètica són els encarregats de la família. D'altra banda, l'escola també s'entén com una eina en la qual els nens es desenvolupen com a individus independents que generen una personalitat pròpia i en un entorn inclusiu, ja que una altra de les funcions que l'escola té enconmendada és compensar les desigualtats presentades pels estudiants. Finalment, estudiem l'escola en el seu aspecte més social, sent responsable de generar cultura, educar els individus per participar en el seu entorn, involucrar-se en la societat i tenir un paper actiu en ella. L'escola, d'una manera determinada, ha de donar resposta a les necessitats de la societat i, com que és un canvi continu i evolutiu, l'escola i l'ensenyament al seu torn han de ser igualment per tal de mantenir l'orientació crítica amb què compta.

Una altra de les moltes tasques que ha de complir l'escola és la de socialitzar, per a la que utilitza diversos mecanismes com la selecció i organització de continguts, tasques, espais, sistemes d'avaluació i valoració de l'obra, recompenses, etc. una sèrie d’estructuracions que induirà l'alumne als models de comportament i disposicions que necessitarà en la seva vida d'adult. No obstant això, en aquest punt cal destacar les contradiccions que sorgeixen en aquest procés de socialització ja que aquesta preparació per a la vida adulta pot ser interpretada per dos camins molt diferents: mitjançant l'assimilació dels valors propis per un treball assalariat (com la disciplina o la submissió) o l'adquisició de principis i idees que fomentin l'autoocupació i més independents. Així i seguint en aquesta línia, sorgeix una altra gran contradicció entre la dissonància d'una societat en la qual és necessari el moviment i la implicació tant política com social i la mateixa societat, però al seu torn necessita una població latent i submisa que gira al voltant L'esfera econòmica que la dirigeix. És a dir, i per tancar aquesta sèrie d'idees, l'escola s'enfronta constantment a una gran tensió dialèctica entre tendències més classistes que busquen perpetuar la funció reproductiva d'aquesta i altres idees més trencadores que recolzen el canvi i reclamar la funció educadora de l'escola.

Pel que fa a aquesta funció educativa que estem parlant, una part molt important d'ella es basa en convertir l'escola en un espai empàtic, integral i on tothom pot sentir-se integrat sense donar lloc a la discriminació. Un altre dels seus pilars és la reconstrucció del coneixement que prèviament l'alumne ha pogut adquirir pel seu compte (a casa, a la televisió...) així doncs, des que s'ajuda l'escola i s'anima a pensar d'una manera crítica i democràtica qüestionant el que és realment veritat.

“L’escola ha de convertir-se en una comunitat

de vida i l’educació ha de convertir-se en una

contínua reconstrucció de l’experiència.

Comunitat de vida democràtica i

reconstrucció de l’experiència basada en el

diàleg, el contrast i el respecte real a a les

diferències individuals, sobre l’acceptació de

les quals pot assentar-se un enteniment mutu,

l’acord i els projectes solidaris”

BERNSTEIN (1987)

Finalment, el professor va projectar un vídeo que mostrava el model d'educació que encara es troba a Corea, en una forma de reflexió. En una altra entrada parlarem més extensament d'aquest vídeo perquè Mostra el marcat individualisme que caracteritza el seu sistema educatiu, on es compromet a invertir individualment en capital humà sense parar atenció en la motivació dels estudiants.

Claudia Pérez Tortajada