El foment de la participació

La participació en la joventut

Una vegada que els joves es fan grans, tendim a pensar que la nostra opinió no compta per res en els nostres municipis perquè, ja que l'Institut, normalment, no ens motiva en la participació. Molts es desanimen perquè no veuen que les activitats proposades pel Consell són benvingudes a les necessitats d'oci que tenen i ignoren que hi ha associacions a través de les quals poden canviar això. Una d'aquestes aliances seria el Consell de nens, a través de la qual es planteja la política infantil. Estan formades per pares i mares i membres de les diferents associacions que treballen amb els nens que actuen en aquest mateix municipi. Un altre d'aquests seria el Consell de la joventut que és gairebé el mateix només que les xifres d'acció en aquestes entitats són els mateixos joves. El problema amb aquests consells és que, en la immensa majoria d'ells no hi ha presència externa de joves que no són membres de les associacions de manera que l'àrea de decisió seria una mica delimitat. No obstant això, és important que ens animem a participar en aquestes associacions o assessorament, ja que som la veu de la Joventut davant l'Ajuntament i no hauríem de deixar-los ser els que parlen per nosaltres

En aquesta sessió, vaig intervenir des de la meva posició com a membre del Consell local de la joventut de Mislata per explicar una sèrie de propostes que duen a terme aquesta associació i l'impacte que aquests tenen en els joves del nostre poble. El Consell juvenil de Mislata, en el qual també hem basat el nostre projecte, està format pel grup d'associacions que treballen amb els joves de Mislata, a més de comptar amb certs representants dels instituts públics d'aquest municipi. Des de la nostra associació d'associacions ens encarreguem d'elaborar projectes dirigits als joves, que pensem que seran del seu grat a partir de les propostes que les diferents associacions ens expliquen sobre les inquietuds dels joves amb els quals treballen. 

Oferim activitats d'oci saludable (color Fest o raça de colors, zombislata o supervivència Zombie, cineforums, nits temàtiques a la piscina del poble...) com tallers destinats a la complementació del currículum (títol de manipulador d'aliments, Classes per preparar el mitjà, classes de guitarra, tallers per a l'ús de les noves tecnologies...) Sent la immensa majoria d'aquests gratuïts (excepte alguns cursos que també tracten de no ser molt cars) i finançats per les subvencions que ofereix el nostre Ajuntament. A més, també tenim alguns viatges, com podria ser (entre altres) el viatge a la neu que costaria €10 només transport i €40 amb la possibilitat d'utilitzar les instal·lacions de patinatge o el viatge a PortAventura per €25, que utilitzem per a l'autofinançament. 

Totes les activitats que realitzem estan dirigides a joves d'entre 12 i 30 anys o no membres de cap associació. Finalment comentar que els diferents consells juvenils dels diferents llocs que contactem per coordinar el nostre acompliment o establir una sèrie de polítiques comunes, així com compartir opinions i idees sobre la millor manera de Centra les nostres activitats.   

Amanda Morales.

Elaboració del projecte educatiu 2.

La entrevista ens va animar a decidir-nos a realitzar un projecte basat en el feminisme i el realitzar accions on es visibilitze i s'integre la dona a tota els espais fomentant també que la resta d'associacions i organitzacions que no són el propi Consell adopten aquestes inciatives i començen a realitzar més accions orientades a la igualtat de gènere.

Una vegada decidit el tema que anavem a tractar en el projecte, era moment de redactar els objectius als que voliem arribar amb aquesta proposta, aquestos objectius, han de ser coherents, viables, participatius i adaptats als recursos. Per una banda, tenim els objectius generals, on es plasmen els efectes generals que volem aconseguir on s'expresa el propòsit central d'aquest projecte, no indiquen els resultats concrets, els nostres són:

1. Potenciar la perspectiva de gènere en les activitats d'oci i cultura d'un municipi en concret, Mislata des del Consell de Juventut.

2. Promoure l'enfoc de gènere i la recuperació d'espais amb l'objetiu d'equiparar la presència femenina a la masculina.

A continuació formulàrem els objectius específics creats mitjançant el desenvolupament dels generals (per cadascún dels objectius generals hem confeccionat dos específics) i en ells es concreta  aquestos primers i ambiciosos objectius:

1.1 Elaborar un pla d'acció feminista estable i permanent que es porte a terme tant dins com fora del Consell

1.2 Propiciar el llenguatje inclusiu i sensibilitzar sobre la seua gran rellevància.

2.1 Fomentar l'associacionisme i la importància del paper de la dona en la militància a través de comissions internes que s'encarreguen de realitzar formacions i activitats amb perspectiva de gènere.

2.2 Promoure la realització de debats reflexius sobre les problemátiques que afecten a les dones sense excepció d'origen, condició, religió i/o classe per afavorir en la seua visibilització.

Considerem que aquestos són adequats per al projecte ja que ens permeten abordar molts aspectes interesants i necessaris dins de la nostra societat patriarcal, a més els objectius es poden assolir mitjançant activitats dinàmiques i participatives que posteriorment anirem explicant.


Claudia Pérez Tortajada.

Elaboració del porjecte educatiu 1

Durant les setmanes que resten de classes fin a final de curs, el docent Carles Monclús ens ha permés dedicar aquestes a l'elaboració del projecte dins de l'aula on per grups anem consultant dubtes amb ell que ens aconsella en l'estructuració del projecte.

Per a la confecció del projecte varem decidir desenvolupar el projecte dins de la institució del Consell Local de la Joventut de Mislata, una plataforma d'entitats juvenils, que té per objectiu propiciar la participació dels joves de Mislata en l'àmbit polític, social, cultural i econòmic. L'activitat d'aquest, està centrada en l'elaboració de campanyes de sensibilització, estudis de joventut, cursos, promoció de l'associacionisme, etc. A més una de les companyes es membre d'aquest Consell amb la qual cosa podem tindre molt fàcil accés informació a través d'ella.

Abans de tindre clara la idea sobre la que es basaría el nostre treball, el professor ens recomanà realitzar una entrevista al president de l'organització (Rafael Redondo) per poder saber quines actuacions o programes es podríen desenvolupar dins del Consell així com mancançes o aspectes a millorar.
Rafael Redondo, a més de ser el president del consell es integrant de "juniors per un món nou", té 21 anys i té una gran capacitat de parlar enfront d'un públic, crear noves idees y compta amb una simpatia natural, aspectes molt importants en la participación (com vam vore en classe) i més encara a l'hora de ser president. Els carrects dins la permanent es voten en assamblea i ell va ser elegit per majoría quasi absoluta.

(permanent del consell posant amb Ximo, concejal de la juventut de Mislata)

Aquest és un fragment de l'entrevita realitzada a Redondo:

-Què és el consell de joventut de Mislata?

- És una entitat d'entitats, la seva funció principal és donar recolç a les diferents associacions i entitats del municipi, en aquest cas Mislata. També realitzem activitats, sempre compreses per a joves d'entre 12 i 30 anys, amb l'objectiu de sensibilitzar, oci saludable... a més, desenvolupem alguns tallers i cursos per a que els joves puguen ampliar el seu curriculum i tindre més oportunitats al món laboral. 

-Com s’organitzeu dins del consell?

- Dins del consell ens dividim per càrrecs, per a pertànyer a la permanent del consell, tens que pertànyer a alguna de les entitats membre del consell, en concret el consell compta amb 5 entitats i dins de la permanent són 5 persones. El càrrec de presidència, vicepresidència, secretaria, tresoreria i vocalia. A part tenim contractada una tècnica, que s'encarrega de la gestió.

-A que públic és dirigiu?

- Joves de 12 a 30 anys.

-Carències respecte a programes i activitats?

- La carència més gran que tenim és la falta d'implicació per part d'algunes entitats. 
Una altra de les carències que tenim és que moltes vegades no arribem a tot el públic que ens agradaria.

-Com es programen activitats dins del consell?

- La funció d'un consell no és organitzar activitats, encara que també organitzem, sino sobretot donar recolç a les activitats que organitzen altres entitats. 
Però, quan creem un projecte més ampli, es crea abans un esborrany d'aquets que es vota en assemblea.
Al començament del curs escolar (septembre) es fa una assamblea de dos dies on els membres de diferents entitats donen idees de futurs projectes comuns i, després, per votació elegim els indicats per durlos a terme així com la metodologia d'aquestos. 

-Dificultats que trobeu pel que fa a la realització d’activitats i projectes? Per part de l’ajuntament, en l'àmbit burocràtic, administratiu, etc.

- Moltes vegades les dificultats vénen donades per part de l'ajuntament en relació als espais, ja que no ens presten els espais necessaries per organitzar activitats.

Funcionem amb ajudes i subvencions i moltes vegades aquestes ajudes arriben tart, encara que sempre arriben.

-Com és financen?

- Com he dit abans funcionem amb ajudes i subvencions, encara que la major part de finançament ens ve donada per part de l'ajuntament.

Alguna vegada, quan em realitzat algun esdeveniment més massiu,  em cobrat una entrada simbòlica, per a poder finançar eixe acte. Altra cosa que solem fer son viatges no molt cars per aconseguir aquest autofinançament.

-Creus que la dona está suficientment representada en el consell?

Actualment en la permanent sols comptem amb 2 dones, encara que altres anys han sigut més. I dins de les diferents associacions, si que solen tener més dones que homes. 
Tanmateix, els carrecs més importants dins del consell els desenvolupen dos homes (president i vicepresident).

-Activitats que s'han realitzat relacionades amb el feminisme. 

Activitats relacionades amb la manifestació del 8M com la realització de cartells, chapes, etc. A banda d'això l'any passat va ser el primer any que es va portar a terme el primer punt violeta amb una formació anterior. 

Aquesta entrevista va ser realitzada a Rafael Redondo, president del consell i, encara que ell de primeres no ens va dir que la dona estiguera poc representada al consell nosaltres ens adonem que no hi ha suficients propostes relacionades amb el feminisme tenint en compte la importancia d'aquest tema en la actualitat aixina que, després de debatre i fer plutjes d'idees entre nosaltres varem decidir centrarnos en enfocar el nostre projecte cap a aquest tema, buscar la realització d'activitats amb una perspectiva transversal de genere que es puga aplicar a moltes àrees visibilitzant la figura de la dona a diferents espais i desde el Consell. 

Alba Cholbi, Amanda Morales i Claudia Pérez.

Dia Mundial de la concienciació sobre l'autisme

Pel motiu del Dia Mundial de la concienciació sobre l'autisme, hem decidit realitzar una entrada per que poder coneixer una mica més sobre el món de l'autisme i com es desenvolupen dins d'una escola amb ferramentes per aquest tipus d'alumnes. 

El TDAH (transtorn de l'espectre autista) és un trastorn neurològic del desenvolupament que pot començar a aparèixer als 3 anys i que durarà tota la vida.  Alguns dels símptomes d’aquest trastorn són, les deficiències en la comunicació i en la interacció social, patrons repetitius dels comportaments, interessos o activitats, s’estableix poc contacte visual, a més no acostumen a realitzar un somriure social, utilitzen un llenguatge literal, és a dir que no entenen les bromes, els dobles sentits o les metàfores, tenen alguns sentits com el tacte, l’olfacte o l’escolta hipersensibilitats, normalment no reaccionen quan els crides pel seu nom, poden mostrar comportaments estranys, repetitius i auto estimulants, com caminar de puntetes, tocar alguna cosa que els resulte estimulant o repetir moltes vegades la mateixa paraula, a sovint són més intel·ligents que la resta dels xiquets de la seva edat i per aquest motiu es senten diferents o que no encaixen.

Ets clar que no tots els xiquets es troben en el mateix tipus d’autisme. Per una banda trobem el autisme amb grau 1 (trastorn autista), aquest és el major grau dels trastorns de l’espectre autista. Un xiquet en el grau 1, no ha desenvolupat el llenguatge, no manté un contacte visual i tendeix a aïllar-se del món. Per altra, banda es troba el grau 2 (trastorn regressiu). Aquest tarda un poc més en aparèixer, quan apareix, el xiquet manifesta els mateixos símptomes que en l’anterior grau però amb una intensitat menor. I per últim el grau 3, el autisme d’alt funcionament, es tracta del menor grau d’autisme, en el que el xiquet no sol manifestar símptomes aguts. Per lo general els xiquets diagnosticats amb aquest grau d’autisme, es distingeixen per tenir una gran capacitat de memòria, no obstant això, també presenten una rigidesa mental.

Alguns centres compten amb un aula de comunicació i llenguatge (Aula CiL), per atendre aquest tipus d'alumnat. Aquesta aula té per objectiu donar resposta a les necessitats d’aquest alumnat i ajudar-los en el seu desenvolupament personal. Aquest tipus d'aules ofereix una atenció especialitzada a quest tipus d'alumnes que els permet un desenvolupament personal aixi com una bona integració social. La manera de treballar d’aquestes aules, es basa amb la metodologia TEACCH. Aquesta metodologia es centra amb l’ensenyament estructurat, és a dir, l’adaptació del temps, dels espais i dels sistemes de treball.

Així doncs, aquesta aula es divideix en racons de treball on s’utilitzen diferents tècniques de treball i estratègies visuals en cadascun d’aquests.

Els diferents racons amb els que compta aquesta aula són:

Racó de comunicació

      

• Racó de comunicació: on treballen activitats de comprensió i expressió del vocabulari.
• Racó de cognitiva: En aquest racó es treballen diferents activitats relacionades amb els processos cognitius com la identificació i la percepció visual, la classificació, la categorització,etc.
• 
  

• Racó de matemàtiques: en aquest racó, realitzen activitats que tenen a veure amb el nombres, com la identificació, el reconeixement i escriptura de nombres, formes geogràfiques,etc.

• Racó de motora: realitzen activitats que tenen per objectiu desenvolupar la motricitat dels alumnes per afavorir l’aprenentatge de l’escriptura.

• Racó de transició: en aquest racó és on es troben les agendes visuals de cada alumne. En elles s’estructura tot el que faran al llarg del dia. Aquestes agendes els proporcionen seguretat ja que els ajuden a a adaptar-se a cada situació, sabent el que s’espera d’ells en cada moment.

Racó de transició

• Racó sensorial: Aquest es porta a terme degut a que els xiquets amb autisme tenen problemes per a localitzar estímuls tàctils.

Per finalitzar, m'agradaria remarcar la importància d'aquestes aules ja que els alumnes reben una atenció molt més especifica i ajustada a les seues nessesitats. També pense que és important que tots nosaltres coneguem aquest món ja que és algo que esta ahi i coneixent l'autisme ajudem a aquestes persones a tenir una vida més comoda i més feliç. 

P.D El col·legi públic de Llíria ''Sant Vicent Ferrer'' compa amb una d'aquestes aules. 

Video: No hay nadie como tú.

Alba Cholbi Jorro

Setmana 9

Aquesta setmana la hem dedicada a estudiar la participació així com programes i estratègies d’intervenció municipal per al foment d’una ciudadania activa. El docent Carles va començar explicant-nos que el foment de la participació de la ciutadania es tracta d'un deure de administracions públiques com els ajuntaments i a la vegada d'un dret de la població tal com es reflexa a l'artícle 23 de la Constitució espanyola:

 “Els ciutadans tenen dret a participar en els asunts públics, 

directament o mitjançant representants, 

lluirement triats en eleccions periódiques per sufragi universal”

Podem definir la participació social com l'acció i efecte de prendre part en tot allò corresponent o relatiu a la societat i com a trets fonamentals d'aquesta afirmem que es tracta de:

-          Valor	-          Mitjà
-          Dret fonamental	-          Condició per el canvi
-          Responsabilitat	-          Dimensió positiva de la llibertat
-          Forma de legitimar la democràcia

També varem explicar els diferents tipus de nivells de participació en els que ens podem implicar els ciutadans. Un d'aquestos primers esglaons sería la informació, com ja hem dit és obligació d'aquestes administracions públiques fomentar la participació ciutadana i el primer pas ha de ser informar a la població de les activitats i maneres existents de vincular-se a la participació activa. També és important la disposció d'un espai físic on poder donar la nostra opinió i ser escoltades. Altra manera de fer a la població vincular-se a aquest tipus de causes sería mitjançant la decisió i co-decisió on les administracions empren els pressupostos participatius com a vehicle per afavorir la relació amb els ciutadans. Un dels projectes més famosos on l'ajuntament empra aquest tipus de pressupostos es l'ajuntament de Puerto Alegre on la població decideix quin serà el destí d'una certa quantitat de diners que l'ajuntament els otorga la capacitat de decisió. L'últim dels nivells de participació i al que tota la poblaciço hauría d'estar motivat a arribar sería l'autogestió on els ciutadans elaboren i fiquen en marxa els seus propis projectes de manera autònoma.

Respecte als camins de fomentar aquesta participació amb el docent Carles varem estar observant exemples de associacions i ajuntament que realitzen s'impliquen molt amb els ciutadans per aconseguir un índex més elevat de participació als seus barris o municipis.
Com a foment de l'associacionisme ens va mostrar l'espai Torre Jussana on desde el Consell d'associacionisme de Barcelona dona suport i tot tipus d'informació i ajudes a les persones que formen part d'associacions o aquelles que estàn interesades en començar a vincular-se en aquest món. Vos adjuntem el link a la web de Torre Jussana per si voleu més informació: www.tjussana.cat
També varem vore que desde les institucions s'ha d'augmentar la preocupació i el treball amb l'associacionisme informal, és a dir aquells grups de joves generalment que creen una agrupació amb activitats en comú però que no figuren legalment com associacions. Si desde les administracions públiques hi haguera més treball amb aquestes agrupacions se'ls podria oferir ajudes, un espai on reunir-se, formació com associació...

Altre dels camins per vincular a la població a tindre una major implicació sería com ja hem comentat abans la gestió a l'àmbit públic mitjançant pressupostos participatius on les persones tingueren el poder de decidir en qué invertir els diners que posteriorment ells mateixos disfrutaràn. Una de les companyes de classe que és de la Pobla de Vallbona va comentar que al seu poble a vegades s'emprava aquest tipus de finançament sent els xiquets mitjançant enquestes qui decidía qué fer amb els diners.
Com a exemple de gestió comunitaria, Carles ens va explicar dos els projectes que tenen lloc a Barcelona (no per res en concret sinó perquè comparada amb València, Barcelona es tracta d'una ciutat on la participació social es troba molt més desenvolupada i la població generalment s'implica més que a moltes altres ciutats) Un dels projectes era el Kasal dels joves de Roquetes, un espai autogestionat on les pròpies persones vinculades amb el projecte són les encarregades fins i tot de contractar els professionals amb qui treballen. En aquest link trobareu la pàgina principal del Kasal on hi ha molta més informació sobre aquest espai: https://kasaljovesroquetes.wordpress.com/


Altra de les inciatives que ens va descobrir Carles va ser l'Ateneu de Nou Barris, un espai ocupat desde de fa més de 40 anys i que a arribat  a ser financiat en part per l'ajuntament degut als serveis culturals que presten al barris, quan va començar aquest moviemnt l'organització va començar a fer-se famosa ja que donaven classes de circ. El professor ens va mostrar un vídeo on els i les pròpies fundadores de l'ateneu parlaven sobre els seus inicis i l'estructuració que té, así vos deixem l'enllanç al vídeo: https://www.ateneu9b.net/qui-som

Per passar a l'ultim apartart que varem tractar a classe, Carles va introduir una pregunta a l'aula si alguna vegada havíem participat en alguna assemblea durant els anys com a estudiants (ja siga al col·legi, institut, cicle etc.) Va ser poca gent qui varem alçar la mà, i  posteriorment el professor ens va reguntar si en alguna ocasió havíem aconseguit amb l'assemblea els objectius que ens plantejaven. Ningú va dir que si. Aquesta va ser una forma molt clarificadora de explicar la falta de foment de la participació que hi ha ja desde que som xicotetes. Mai es dona importància a la participació a les assemblees, al treball en equip per assolir objectius de la vida social, no ens hem de culpar a nosaltres per no vincular-nos amb aquests moviments, hem de culpar a les institucions que no valoren ni fomenten la participació social. Altre exemple seríen els consells escolars de les escoles de primaria i secundaria, on la gent ha deixat d'anar ja que mai s'aconseguixen objectius importants per a mares i pares o alumnes, tan sols seveix com a òrgan de consulta. Hi ha una gran falta de motivació com hem comprovat, a més tampoc tenim formació en la participació ni disposem d'espais ni la capacitat d'organització que es requerix, sens aquestes tres potes mai no es podrà crear una participació social que arribe a la població i es mantinga.

L'últim exemple que ens va mostrar Carles en aquesta sessió va ser el Centre de Recursos per a Associacions de Càdis i la Bahía, on es fica a l'abast de tothom pautes i ajudes per a les associacions i que fomenten la participació en diferents nivells. Treballen en instituts, centres juvenils (on els joves estàn més implicats) i amb altre programa de suport on són els pròpis joves els que s'autogestionen. Aquest és l'enllaç a la web principal del centre: http://redasociativa.org/crac/  

Claudia Pérez Tortajada.

Activitat complementària

"El Consejo de la Juventud Comarcal de Calahorra ha reactivado con fuerza su actividad en los últimos días. El pasado viernes celebró la gala de su 25 aniversario en el teatro Ideal, el fin de semana fue anfitrión de la red nacional de consejos de España, anteayer presentó a la nueva junta directiva y ayer celebró una tertulia sobre salud. A la reunión del fin de semana asistieron treinta y cuatro jóvenes de las organizaciones juveniles procedentes de Barcelona, Zaragoza, Valladolid, Alcobendas, San Sebastián de los Reyes, Oviedo, Mislata, Onteniente y Calahorra. «Tuvimos la suerte de poder reunirnos para reactivar esta red y para poner en común nuestro trabajo y compartir nuestras inquietudes», informa el consejo calagurritano. Es la tercera vez que se celebra dicho encuentro en la ciudad. El próximo evento al que acudirán tendrá lugar los días 22, 23 y 24 de marzo en Valladolid. El trabajo realizado en Calahorra, se centró en conocer el funcionamiento de otros consejos por medio de análisis DAFO, su financiación, autofinanciación y actividades más relevantes. También hubo tiempo para visitar los lugares más emblemáticos del municipio. El consejero de Políticas Sociales, Familia, Igualdad y Justicia, Conrado Escobar, se reunió con los participantes el sábado interesándose por sus necesidades." SANDA SAINZ Jueves, 28 febrero 2019, 21:18 (pagina web del ayuntamiento de Calahorra, La Rioja)

Com a integrant del consell de la joventut de Mislata, vaig tindre l'oportunitat d'acudir a la "trobada" de consells juvenils d'Espanya, que es va celebrar el passat 23 de Febrer en Calahorra. La trobada va començar el dia 22 i va durar fins al 24 i, a part de compartir activitats i formes de finançament de les diferents entitats ens va permetre relacionar-nos entre joves de diferents comunitats per a compartir inquietuds i idees de la joventut de hui dia.

Vam poder observar les diferències entre pressupostos amb els quals explicaven cadascuna d'elles sent així conscients de la importància que dona cada ajuntament a l'espai jove i agafar idees per a noves activitats d'oci saludable que puguem dur a terme en els nostres municipis.

Va ser una experiència gratificant i anime a la resta de joves a interessar-se per la participació en aquests consells ja que és la forma que tenim de ser escoltats pels ajuntaments i de participar, encara que siga una mica, en la política dels nostres municipis. Opine que no hi ha millor manera de pal·liar les inquietuds de la joventut que proposant nosaltres mateixos idees que ens satisfacen. A més, és una manera de "netejar la nostra imatge" ja que moltes persones pensen que als joves només ens interessa eixir de festa i no sabem dur a terme un oci saludable quan el problema és que moltes vegades els ajuntaments ofereixen activitats que no ens interessen.

Setmana 8

En la sessió del 22 de març, hem parlat d'algunes parts fonamentals que deuria tenir el projecte educatiu, com per exemple els objectius que volem aconseguir amb aquest projecte. Els objectius seran tant generals com específics i deuran estar en concordancia els uns amb els altres. 

Seguidament, una vegada elegits els objectius en funció de la nostra perspectiva i les demandes de la institució elegirem el model, en concret en l'aula virtual hem pogut veure tres tipus de models diferents.

Una altra part fonamental del projecte es la organització i la metodologia, és a dir, pensar que anem a fer i com anem a fer-ho, a més de repartir les tasques mitjantçant un organigrama, fer un tractament previ i específic dels problemes que podrien sorgir, determinar si les activitats tindran un preu per als participants com a manera de comprometres, estratègies i metodes de treball i com s'organitzaran els participants. 

Cronograma de Gantt

El professor ens ha mostrat una ferramenta molt útil per a la organització i el repartiment de les tasques, aquesta es el cronograma de tasques o conograma de Gantt. En aquesta ferramenta es veuen reflectides les tasques organitzatives necessàries per a dur a terme el projecte (reunions, activitats,etc).  La tasca anirà acompanyada de la persona responsable d’eixa tasca. És molt útil per a quan es treballa en grup. Una altra ferramenta molt paregunda és la xarxa Pertt.

Xarxa Pertt

A continuació, deurem escriure detalladament les activitats i els serveis en una fitxa o un model narratiu, per tal de que si una altra persona ho llig li quede clar de que tracta l'activitat o el servei i on pretenim arribar-hi.

Fitxa d'activitats i serveis

Per fer arribar totes les activitats i serveis a la resta de la gent, es important la difusió del projecte. Es molt important donar a coneixer allò que s'està fent i fer-li-ho arribar a la gent que participarà i a la que no també. Aquesta difusió es pot donar a la televisió, a la radio, a la premsa, també mitjantçant la publicitat ja siga en actes de presentació, amb l'utilització de cartells o flyers, etc. Però, sobretot avui en dia, es important donar a conerixer-ho per les xarxes socials.

Per anar concluint, també és important abans de començar el projecte, tindre clars els recursos materials, humans i econòmics que necessitarem durant el desenvolupament del mateix. Dins dels recursos materials podem torbar el material fungible, no fungible i els equips tècnics necessaris. En lo que respecta als recursos ''humans'', podem trobar al personal que necessitariem per al desenvolupament de l'activitat, ja siguen voluntaris, personal de l'entitat o contractats específicament. Finalments, els recursos econòmics, fan referencia als presupostos, tant dietes, com material necessari, despeses personals, recursos tècnics,etc. I als ingressos que realitzarem, ja siguen donacions, finançament propi, quotes,etc.

Finalment, portarem a terme una avaluació del projecte per veure si hem aconseguit els objectius marcats en el començament del projecte. Algunes tècniques i instruments d'avaluació, podria ser, l'analisi dels documents elaborats durant el projecte, realització d'entrevistes, qüestionaris o tècniques d'analisi en grup. Algunes tècniques utils d'analisi en grup son: el sociograma, ordit,etc.

P.D En aquest enllaç podreu trobar l'aplicació per a descargar del cronograma de Gantt i la xarxa Pertt.  http://www.ganttproject.biz/download

Alba Cholbi Jorro