Elaboració del projecte educatiu 2.

La entrevista ens va animar a decidir-nos a realitzar un projecte basat en el feminisme i el realitzar accions on es visibilitze i s'integre la dona a tota els espais fomentant també que la resta d'associacions i organitzacions que no són el propi Consell adopten aquestes inciatives i començen a realitzar més accions orientades a la igualtat de gènere.

Una vegada decidit el tema que anavem a tractar en el projecte, era moment de redactar els objectius als que voliem arribar amb aquesta proposta, aquestos objectius, han de ser coherents, viables, participatius i adaptats als recursos. Per una banda, tenim els objectius generals, on es plasmen els efectes generals que volem aconseguir on s'expresa el propòsit central d'aquest projecte, no indiquen els resultats concrets, els nostres són:

1. Potenciar la perspectiva de gènere en les activitats d'oci i cultura d'un municipi en concret, Mislata des del Consell de Juventut.

2. Promoure l'enfoc de gènere i la recuperació d'espais amb l'objetiu d'equiparar la presència femenina a la masculina.

A continuació formulàrem els objectius específics creats mitjançant el desenvolupament dels generals (per cadascún dels objectius generals hem confeccionat dos específics) i en ells es concreta  aquestos primers i ambiciosos objectius:

1.1 Elaborar un pla d'acció feminista estable i permanent que es porte a terme tant dins com fora del Consell

1.2 Propiciar el llenguatje inclusiu i sensibilitzar sobre la seua gran rellevància.

2.1 Fomentar l'associacionisme i la importància del paper de la dona en la militància a través de comissions internes que s'encarreguen de realitzar formacions i activitats amb perspectiva de gènere.

2.2 Promoure la realització de debats reflexius sobre les problemátiques que afecten a les dones sense excepció d'origen, condició, religió i/o classe per afavorir en la seua visibilització.

Considerem que aquestos són adequats per al projecte ja que ens permeten abordar molts aspectes interesants i necessaris dins de la nostra societat patriarcal, a més els objectius es poden assolir mitjançant activitats dinàmiques i participatives que posteriorment anirem explicant.


Claudia Pérez Tortajada.

Elaboració del porjecte educatiu 1

Durant les setmanes que resten de classes fin a final de curs, el docent Carles Monclús ens ha permés dedicar aquestes a l'elaboració del projecte dins de l'aula on per grups anem consultant dubtes amb ell que ens aconsella en l'estructuració del projecte.

Per a la confecció del projecte varem decidir desenvolupar el projecte dins de la institució del Consell Local de la Joventut de Mislata, una plataforma d'entitats juvenils, que té per objectiu propiciar la participació dels joves de Mislata en l'àmbit polític, social, cultural i econòmic. L'activitat d'aquest, està centrada en l'elaboració de campanyes de sensibilització, estudis de joventut, cursos, promoció de l'associacionisme, etc. A més una de les companyes es membre d'aquest Consell amb la qual cosa podem tindre molt fàcil accés informació a través d'ella.

Abans de tindre clara la idea sobre la que es basaría el nostre treball, el professor ens recomanà realitzar una entrevista al president de l'organització (Rafael Redondo) per poder saber quines actuacions o programes es podríen desenvolupar dins del Consell així com mancançes o aspectes a millorar.
Rafael Redondo, a més de ser el president del consell es integrant de "juniors per un món nou", té 21 anys i té una gran capacitat de parlar enfront d'un públic, crear noves idees y compta amb una simpatia natural, aspectes molt importants en la participación (com vam vore en classe) i més encara a l'hora de ser president. Els carrects dins la permanent es voten en assamblea i ell va ser elegit per majoría quasi absoluta.

(permanent del consell posant amb Ximo, concejal de la juventut de Mislata)

Aquest és un fragment de l'entrevita realitzada a Redondo:

-Què és el consell de joventut de Mislata?

- És una entitat d'entitats, la seva funció principal és donar recolç a les diferents associacions i entitats del municipi, en aquest cas Mislata. També realitzem activitats, sempre compreses per a joves d'entre 12 i 30 anys, amb l'objectiu de sensibilitzar, oci saludable... a més, desenvolupem alguns tallers i cursos per a que els joves puguen ampliar el seu curriculum i tindre més oportunitats al món laboral. 

-Com s’organitzeu dins del consell?

- Dins del consell ens dividim per càrrecs, per a pertànyer a la permanent del consell, tens que pertànyer a alguna de les entitats membre del consell, en concret el consell compta amb 5 entitats i dins de la permanent són 5 persones. El càrrec de presidència, vicepresidència, secretaria, tresoreria i vocalia. A part tenim contractada una tècnica, que s'encarrega de la gestió.

-A que públic és dirigiu?

- Joves de 12 a 30 anys.

-Carències respecte a programes i activitats?

- La carència més gran que tenim és la falta d'implicació per part d'algunes entitats. 
Una altra de les carències que tenim és que moltes vegades no arribem a tot el públic que ens agradaria.

-Com es programen activitats dins del consell?

- La funció d'un consell no és organitzar activitats, encara que també organitzem, sino sobretot donar recolç a les activitats que organitzen altres entitats. 
Però, quan creem un projecte més ampli, es crea abans un esborrany d'aquets que es vota en assemblea.
Al començament del curs escolar (septembre) es fa una assamblea de dos dies on els membres de diferents entitats donen idees de futurs projectes comuns i, després, per votació elegim els indicats per durlos a terme així com la metodologia d'aquestos. 

-Dificultats que trobeu pel que fa a la realització d’activitats i projectes? Per part de l’ajuntament, en l'àmbit burocràtic, administratiu, etc.

- Moltes vegades les dificultats vénen donades per part de l'ajuntament en relació als espais, ja que no ens presten els espais necessaries per organitzar activitats.

Funcionem amb ajudes i subvencions i moltes vegades aquestes ajudes arriben tart, encara que sempre arriben.

-Com és financen?

- Com he dit abans funcionem amb ajudes i subvencions, encara que la major part de finançament ens ve donada per part de l'ajuntament.

Alguna vegada, quan em realitzat algun esdeveniment més massiu,  em cobrat una entrada simbòlica, per a poder finançar eixe acte. Altra cosa que solem fer son viatges no molt cars per aconseguir aquest autofinançament.

-Creus que la dona está suficientment representada en el consell?

Actualment en la permanent sols comptem amb 2 dones, encara que altres anys han sigut més. I dins de les diferents associacions, si que solen tener més dones que homes. 
Tanmateix, els carrecs més importants dins del consell els desenvolupen dos homes (president i vicepresident).

-Activitats que s'han realitzat relacionades amb el feminisme. 

Activitats relacionades amb la manifestació del 8M com la realització de cartells, chapes, etc. A banda d'això l'any passat va ser el primer any que es va portar a terme el primer punt violeta amb una formació anterior. 

Aquesta entrevista va ser realitzada a Rafael Redondo, president del consell i, encara que ell de primeres no ens va dir que la dona estiguera poc representada al consell nosaltres ens adonem que no hi ha suficients propostes relacionades amb el feminisme tenint en compte la importancia d'aquest tema en la actualitat aixina que, després de debatre i fer plutjes d'idees entre nosaltres varem decidir centrarnos en enfocar el nostre projecte cap a aquest tema, buscar la realització d'activitats amb una perspectiva transversal de genere que es puga aplicar a moltes àrees visibilitzant la figura de la dona a diferents espais i desde el Consell. 

Alba Cholbi, Amanda Morales i Claudia Pérez.

Dia Mundial de la concienciació sobre l'autisme

Pel motiu del Dia Mundial de la concienciació sobre l'autisme, hem decidit realitzar una entrada per que poder coneixer una mica més sobre el món de l'autisme i com es desenvolupen dins d'una escola amb ferramentes per aquest tipus d'alumnes. 

El TDAH (transtorn de l'espectre autista) és un trastorn neurològic del desenvolupament que pot començar a aparèixer als 3 anys i que durarà tota la vida.  Alguns dels símptomes d’aquest trastorn són, les deficiències en la comunicació i en la interacció social, patrons repetitius dels comportaments, interessos o activitats, s’estableix poc contacte visual, a més no acostumen a realitzar un somriure social, utilitzen un llenguatge literal, és a dir que no entenen les bromes, els dobles sentits o les metàfores, tenen alguns sentits com el tacte, l’olfacte o l’escolta hipersensibilitats, normalment no reaccionen quan els crides pel seu nom, poden mostrar comportaments estranys, repetitius i auto estimulants, com caminar de puntetes, tocar alguna cosa que els resulte estimulant o repetir moltes vegades la mateixa paraula, a sovint són més intel·ligents que la resta dels xiquets de la seva edat i per aquest motiu es senten diferents o que no encaixen.

Ets clar que no tots els xiquets es troben en el mateix tipus d’autisme. Per una banda trobem el autisme amb grau 1 (trastorn autista), aquest és el major grau dels trastorns de l’espectre autista. Un xiquet en el grau 1, no ha desenvolupat el llenguatge, no manté un contacte visual i tendeix a aïllar-se del món. Per altra, banda es troba el grau 2 (trastorn regressiu). Aquest tarda un poc més en aparèixer, quan apareix, el xiquet manifesta els mateixos símptomes que en l’anterior grau però amb una intensitat menor. I per últim el grau 3, el autisme d’alt funcionament, es tracta del menor grau d’autisme, en el que el xiquet no sol manifestar símptomes aguts. Per lo general els xiquets diagnosticats amb aquest grau d’autisme, es distingeixen per tenir una gran capacitat de memòria, no obstant això, també presenten una rigidesa mental.

Alguns centres compten amb un aula de comunicació i llenguatge (Aula CiL), per atendre aquest tipus d'alumnat. Aquesta aula té per objectiu donar resposta a les necessitats d’aquest alumnat i ajudar-los en el seu desenvolupament personal. Aquest tipus d'aules ofereix una atenció especialitzada a quest tipus d'alumnes que els permet un desenvolupament personal aixi com una bona integració social. La manera de treballar d’aquestes aules, es basa amb la metodologia TEACCH. Aquesta metodologia es centra amb l’ensenyament estructurat, és a dir, l’adaptació del temps, dels espais i dels sistemes de treball.

Així doncs, aquesta aula es divideix en racons de treball on s’utilitzen diferents tècniques de treball i estratègies visuals en cadascun d’aquests.

Els diferents racons amb els que compta aquesta aula són:

Racó de comunicació

      

• Racó de comunicació: on treballen activitats de comprensió i expressió del vocabulari.
• Racó de cognitiva: En aquest racó es treballen diferents activitats relacionades amb els processos cognitius com la identificació i la percepció visual, la classificació, la categorització,etc.
• 
  

• Racó de matemàtiques: en aquest racó, realitzen activitats que tenen a veure amb el nombres, com la identificació, el reconeixement i escriptura de nombres, formes geogràfiques,etc.

• Racó de motora: realitzen activitats que tenen per objectiu desenvolupar la motricitat dels alumnes per afavorir l’aprenentatge de l’escriptura.

• Racó de transició: en aquest racó és on es troben les agendes visuals de cada alumne. En elles s’estructura tot el que faran al llarg del dia. Aquestes agendes els proporcionen seguretat ja que els ajuden a a adaptar-se a cada situació, sabent el que s’espera d’ells en cada moment.

Racó de transició

• Racó sensorial: Aquest es porta a terme degut a que els xiquets amb autisme tenen problemes per a localitzar estímuls tàctils.

Per finalitzar, m'agradaria remarcar la importància d'aquestes aules ja que els alumnes reben una atenció molt més especifica i ajustada a les seues nessesitats. També pense que és important que tots nosaltres coneguem aquest món ja que és algo que esta ahi i coneixent l'autisme ajudem a aquestes persones a tenir una vida més comoda i més feliç. 

P.D El col·legi públic de Llíria ''Sant Vicent Ferrer'' compa amb una d'aquestes aules. 

Video: No hay nadie como tú.

Alba Cholbi Jorro

Setmana 7

La classe impartida el 14/03/2019 va anar dirigida a l'elaboració del projecte final que haurem de presentar en grups, Carles en va continuar explicant més en profunditat com compençar a configurar un projecte.

Per començar varem vore diferents tipus de definicions de projecte com la del nostre docent Carles ens va facilitarla seua pròpia definició:

“Document previ públic que comunica quina és l'acció/ 

intervenció que es pretén fer, i que serveix d'element 

per a l’avaluació"

És a dir, es tracta d'una acció sobre un determinat context o territori, amb un nivell de concreció, una durada determinada i uns valors ètics, educatius, filosófics que el sustenten.

Una vegada fet aquesta introducció varem parar a entendre la importància que té la idea sobre la que va a tractar el nostre projecte. És aconsellable dedicar el temps necessari a escollir aquesta idea ja que ha de ser (en el nostre cas sobre el projecte que hem d'elaborar) alguna proposta nova i útil, que ajude a la comunitat satisfent alguna necessitat que no estava coberta. Carles ens recomanà no pensar idees intentant calcular el resultat final, sinò centrar-nos en que tinga una bona estructura i siga útil a l'institució que el desenvolupem. Per tal de trobar inspiració s'ha de buscar altres projectes que ja hagen sigut elaborats i ficats en marxa, com les experiències que varem estar estudiant durant les setmanes anteriors (Vos adjuntem el link a la nostra entrada on varem explicar aquestes experiències que varem estar comentant a classe https://socialeducationts.blogspot.com/2019/03/setmana-5.html )

Una vegada explicada la importància de la idea com a base del projecte, varem passar a estudiar els diferents tipus d'esquemes possibles a seguir a l'hora d'estructurar-lo. Carles ens va recordar que no existeix un sol tipus d'esquema i ens va presentar alguns diferents

En últim lloc ens va ensenyar aquest, el tipus "senzill" on s'organitza la informació de manera clara i com el seu propi nom indica, senzilla. Nosaltres creiem que per al desenvolupament del nostre projecte optarem per aquesta tipología ja que durant la resta de la classe ens hem dedicat a analitzar i treballar en profunditat cada punt de l'index de l'esquema senzill.

Hem de saber que el títol es tracta de la primer informació que la gent rebrà del nostre projecte, per tant aquest ha de ser el adequat, sobretot ha de tindre relació amb el contingut del nostre treball i al mateix temps atractiu. També han d'apareixer les dades que permeten identificar als membres que l'han configutar, hem de plasmar dades com el nostre nom complet, correus, telèfon, web... alguna vía per al que es puga contactar amb nosaltres, a és de les dades de la institució. Com a introducció al nostre projecte tambè hem d'adjuntar una bona descripció d'aquest. Ha der ser breu (unes 200 paraules) així com completa i ha de reflexar les reaons d'aquest, la situació de partida, les activitats i el marc de referència de la institució que l'impulsa. És important tambè incloure la justificació del nostre treball, la motivació i el perquè del projecte així com el perquè del context que s'haja escollit. La justificació és una mena de defensa del propi projecte on s'ha d'argumentar la validesa  i efectivitat d'aquest. Per últim, Carles va explicar el punt 5, el dels destinataris a qui va dirigit el nostre projecte, hem de tindre clar quines son les seues característiques, el perfil de les persones que es van a interesar per el nostre treball, ja que si ho tenim clar, podem dirirgir-ho cap a eixe públic en concret.

Aquesta classe va ser molt interessant ja que ens va donar molta informació i pautes de cóm començar en la l'elaboració del projecte ja que llevat d'alqunes persones de la classe, ninguna de nosaltres ha realitzat mai un projecte. Al acabar d'explicar aquests apartats, Carles va anar preguntant-nos sobre els nostres projectes i les companyes varen explicar les idees i institucions que tenien en ment. Després varem tindre un temps per començar a pensar i adelantar treball del projecte a l'aula podent consultant dudes amb Carles.


Claudia Pérez Tortajada

Setmana 6

En la sessió d'avui, 7 de març, hem intentat dur a terme un "projecte", que és un document previ a l'acció que es descriu. Aquest document s'utilitza per a les persones que van o no abordar els objectius que pretenen aconseguir el projecte, poden ser informats sobre la idea que es proposa dur a terme i quina finalitat ha estat concebuda.

Perquè un projecte tingui èxit ha de tenir idees originals, exactes i fàcils d'entendre. A més, han de ser coherents amb l'objectiu plantejat, sempre abordant aquest problema amb sensibilitat.

Una de les característiques que ha de tenir la gent de poder dur a terme un projecte d'èxit és la creativitat, tant per portar a terme una idea original com per saber com anunciar-ho de manera atractiva als ulls del públic. Una manera de cridar l'atenció d'aquest públic és a través del títol del projecte, que ha de ser fàcil de recordar, clar i concís.

A més, hem d'assegurar que la institució o el servei, és a dir, el context institucional, inclogui aquests 3 factors clau:

•          un cert nivell de concreció
•          un temps determinat
•          valors ètics, educatius i filosòfics que el sustenta 

Per a l'elaboració del projecte final nosaltres, com a grup, vam decidir confiar en el consell local de la joventut de Mislata, del qual jo sóc part, tenint en compte els seus objectius amb els joves de les persones i la seva línia d'acció fins ara.

El consell local de la Joventut de Mislata (CLJM) és una plataforma d'entitats juvenils creada el 2001 de  maig.

L'objectiu principal del CLJM és promoure la participació dels joves de Mislata en l'àmbit polític, social, econòmic i cultural (tal com s'inclou en l'article 48 de la Constitució espanyola).

El CLJM neix com a resultat dels esforços de molts joves de la localitat per crear una plataforma de joventut interassociativa per a la participació i la representació àmplia i plural per actuar com a interlocutor davant els poders públics i amb una clara vocació de Dur a terme polítiques juvenils. L'activitat del CLJM es centra en l'elaboració de campanyes de sensibilització, estudis juvenils, cursos, promoció de l'associacionisme juvenil i les seves associacions membres, entre d'altres.

Amanda Morales Bordería