El foment de la participació

La participació en la joventut

Una vegada que els joves es fan grans, tendim a pensar que la nostra opinió no compta per res en els nostres municipis perquè, ja que l'Institut, normalment, no ens motiva en la participació. Molts es desanimen perquè no veuen que les activitats proposades pel Consell són benvingudes a les necessitats d'oci que tenen i ignoren que hi ha associacions a través de les quals poden canviar això. Una d'aquestes aliances seria el Consell de nens, a través de la qual es planteja la política infantil. Estan formades per pares i mares i membres de les diferents associacions que treballen amb els nens que actuen en aquest mateix municipi. Un altre d'aquests seria el Consell de la joventut que és gairebé el mateix només que les xifres d'acció en aquestes entitats són els mateixos joves. El problema amb aquests consells és que, en la immensa majoria d'ells no hi ha presència externa de joves que no són membres de les associacions de manera que l'àrea de decisió seria una mica delimitat. No obstant això, és important que ens animem a participar en aquestes associacions o assessorament, ja que som la veu de la Joventut davant l'Ajuntament i no hauríem de deixar-los ser els que parlen per nosaltres

En aquesta sessió, vaig intervenir des de la meva posició com a membre del Consell local de la joventut de Mislata per explicar una sèrie de propostes que duen a terme aquesta associació i l'impacte que aquests tenen en els joves del nostre poble. El Consell juvenil de Mislata, en el qual també hem basat el nostre projecte, està format pel grup d'associacions que treballen amb els joves de Mislata, a més de comptar amb certs representants dels instituts públics d'aquest municipi. Des de la nostra associació d'associacions ens encarreguem d'elaborar projectes dirigits als joves, que pensem que seran del seu grat a partir de les propostes que les diferents associacions ens expliquen sobre les inquietuds dels joves amb els quals treballen. 

Oferim activitats d'oci saludable (color Fest o raça de colors, zombislata o supervivència Zombie, cineforums, nits temàtiques a la piscina del poble...) com tallers destinats a la complementació del currículum (títol de manipulador d'aliments, Classes per preparar el mitjà, classes de guitarra, tallers per a l'ús de les noves tecnologies...) Sent la immensa majoria d'aquests gratuïts (excepte alguns cursos que també tracten de no ser molt cars) i finançats per les subvencions que ofereix el nostre Ajuntament. A més, també tenim alguns viatges, com podria ser (entre altres) el viatge a la neu que costaria €10 només transport i €40 amb la possibilitat d'utilitzar les instal·lacions de patinatge o el viatge a PortAventura per €25, que utilitzem per a l'autofinançament. 

Totes les activitats que realitzem estan dirigides a joves d'entre 12 i 30 anys o no membres de cap associació. Finalment comentar que els diferents consells juvenils dels diferents llocs que contactem per coordinar el nostre acompliment o establir una sèrie de polítiques comunes, així com compartir opinions i idees sobre la millor manera de Centra les nostres activitats.   

Amanda Morales.

Elaboració del projecte educatiu 2.

La entrevista ens va animar a decidir-nos a realitzar un projecte basat en el feminisme i el realitzar accions on es visibilitze i s'integre la dona a tota els espais fomentant també que la resta d'associacions i organitzacions que no són el propi Consell adopten aquestes inciatives i començen a realitzar més accions orientades a la igualtat de gènere.

Una vegada decidit el tema que anavem a tractar en el projecte, era moment de redactar els objectius als que voliem arribar amb aquesta proposta, aquestos objectius, han de ser coherents, viables, participatius i adaptats als recursos. Per una banda, tenim els objectius generals, on es plasmen els efectes generals que volem aconseguir on s'expresa el propòsit central d'aquest projecte, no indiquen els resultats concrets, els nostres són:

1. Potenciar la perspectiva de gènere en les activitats d'oci i cultura d'un municipi en concret, Mislata des del Consell de Juventut.

2. Promoure l'enfoc de gènere i la recuperació d'espais amb l'objetiu d'equiparar la presència femenina a la masculina.

A continuació formulàrem els objectius específics creats mitjançant el desenvolupament dels generals (per cadascún dels objectius generals hem confeccionat dos específics) i en ells es concreta  aquestos primers i ambiciosos objectius:

1.1 Elaborar un pla d'acció feminista estable i permanent que es porte a terme tant dins com fora del Consell

1.2 Propiciar el llenguatje inclusiu i sensibilitzar sobre la seua gran rellevància.

2.1 Fomentar l'associacionisme i la importància del paper de la dona en la militància a través de comissions internes que s'encarreguen de realitzar formacions i activitats amb perspectiva de gènere.

2.2 Promoure la realització de debats reflexius sobre les problemátiques que afecten a les dones sense excepció d'origen, condició, religió i/o classe per afavorir en la seua visibilització.

Considerem que aquestos són adequats per al projecte ja que ens permeten abordar molts aspectes interesants i necessaris dins de la nostra societat patriarcal, a més els objectius es poden assolir mitjançant activitats dinàmiques i participatives que posteriorment anirem explicant.


Claudia Pérez Tortajada.

Dia Mundial de la concienciació sobre l'autisme

Pel motiu del Dia Mundial de la concienciació sobre l'autisme, hem decidit realitzar una entrada per que poder coneixer una mica més sobre el món de l'autisme i com es desenvolupen dins d'una escola amb ferramentes per aquest tipus d'alumnes. 

El TDAH (transtorn de l'espectre autista) és un trastorn neurològic del desenvolupament que pot començar a aparèixer als 3 anys i que durarà tota la vida.  Alguns dels símptomes d’aquest trastorn són, les deficiències en la comunicació i en la interacció social, patrons repetitius dels comportaments, interessos o activitats, s’estableix poc contacte visual, a més no acostumen a realitzar un somriure social, utilitzen un llenguatge literal, és a dir que no entenen les bromes, els dobles sentits o les metàfores, tenen alguns sentits com el tacte, l’olfacte o l’escolta hipersensibilitats, normalment no reaccionen quan els crides pel seu nom, poden mostrar comportaments estranys, repetitius i auto estimulants, com caminar de puntetes, tocar alguna cosa que els resulte estimulant o repetir moltes vegades la mateixa paraula, a sovint són més intel·ligents que la resta dels xiquets de la seva edat i per aquest motiu es senten diferents o que no encaixen.

Ets clar que no tots els xiquets es troben en el mateix tipus d’autisme. Per una banda trobem el autisme amb grau 1 (trastorn autista), aquest és el major grau dels trastorns de l’espectre autista. Un xiquet en el grau 1, no ha desenvolupat el llenguatge, no manté un contacte visual i tendeix a aïllar-se del món. Per altra, banda es troba el grau 2 (trastorn regressiu). Aquest tarda un poc més en aparèixer, quan apareix, el xiquet manifesta els mateixos símptomes que en l’anterior grau però amb una intensitat menor. I per últim el grau 3, el autisme d’alt funcionament, es tracta del menor grau d’autisme, en el que el xiquet no sol manifestar símptomes aguts. Per lo general els xiquets diagnosticats amb aquest grau d’autisme, es distingeixen per tenir una gran capacitat de memòria, no obstant això, també presenten una rigidesa mental.

Alguns centres compten amb un aula de comunicació i llenguatge (Aula CiL), per atendre aquest tipus d'alumnat. Aquesta aula té per objectiu donar resposta a les necessitats d’aquest alumnat i ajudar-los en el seu desenvolupament personal. Aquest tipus d'aules ofereix una atenció especialitzada a quest tipus d'alumnes que els permet un desenvolupament personal aixi com una bona integració social. La manera de treballar d’aquestes aules, es basa amb la metodologia TEACCH. Aquesta metodologia es centra amb l’ensenyament estructurat, és a dir, l’adaptació del temps, dels espais i dels sistemes de treball.

Així doncs, aquesta aula es divideix en racons de treball on s’utilitzen diferents tècniques de treball i estratègies visuals en cadascun d’aquests.

Els diferents racons amb els que compta aquesta aula són:

Racó de comunicació

      

• Racó de comunicació: on treballen activitats de comprensió i expressió del vocabulari.
• Racó de cognitiva: En aquest racó es treballen diferents activitats relacionades amb els processos cognitius com la identificació i la percepció visual, la classificació, la categorització,etc.
• 
  

• Racó de matemàtiques: en aquest racó, realitzen activitats que tenen a veure amb el nombres, com la identificació, el reconeixement i escriptura de nombres, formes geogràfiques,etc.

• Racó de motora: realitzen activitats que tenen per objectiu desenvolupar la motricitat dels alumnes per afavorir l’aprenentatge de l’escriptura.

• Racó de transició: en aquest racó és on es troben les agendes visuals de cada alumne. En elles s’estructura tot el que faran al llarg del dia. Aquestes agendes els proporcionen seguretat ja que els ajuden a a adaptar-se a cada situació, sabent el que s’espera d’ells en cada moment.

Racó de transició

• Racó sensorial: Aquest es porta a terme degut a que els xiquets amb autisme tenen problemes per a localitzar estímuls tàctils.

Per finalitzar, m'agradaria remarcar la importància d'aquestes aules ja que els alumnes reben una atenció molt més especifica i ajustada a les seues nessesitats. També pense que és important que tots nosaltres coneguem aquest món ja que és algo que esta ahi i coneixent l'autisme ajudem a aquestes persones a tenir una vida més comoda i més feliç. 

P.D El col·legi públic de Llíria ''Sant Vicent Ferrer'' compa amb una d'aquestes aules. 

Video: No hay nadie como tú.

Alba Cholbi Jorro

Ciutat Educadora

Quan parlem del terme "ciutat educadora" es possible qu gent no arribe a comprendre completament al que ens estem referint. Bé, aquest concepte va sorgir amb la idea de ser una associació oberta, per acollir a qualsevol ciutat disposta a complir amb els comprosos etablerts a la Carta de Ciutats Educadores a 1994. 

Per a que es desenvolupe conrrectament una ciutat educadora, aquesta ha de tindre tradició històrica, un microcosmos social on la convivència i la gestió estiga mediada per l'educació aixina com la volntat imprescindile per esdevenir ciutat educadora. També s'ha de contar amb una estructura pedagògica estable formada per institucions educatives del territori.

La ciutat com a medi urbà és un agent d'educació, un medi didàctic que ofereix estímuls capaç de generar aprenentatges sobre elements de cultura, formes de vida, rols i actitus socials...

Carrer com a 

ESCOLA DE VIDA

Teixit urbà com a 

AGENT EDUCADOR

La ciutat en si també es tracta d'una font d'aprenentatge importat, encuant a saber desplaçar-se, coneixer es espais, recursos, saber quina és l'estética que oferix la nostra ciutat...

És propi dels governs locals, desenvolupar un projecte educatiu de ciutat, un instrument estratègic i participatiu per fer consolidar i aconseguir desenvolupar el concepte de ciutat educadora, durant la resta de la classe el docent Monclus ens va mostrar diversos projectes de ciutats educadores qe posteriorment tractarem.