Setmana 9

Aquesta setmana la hem dedicada a estudiar la participació així com programes i estratègies d’intervenció municipal per al foment d’una ciudadania activa. El docent Carles va començar explicant-nos que el foment de la participació de la ciutadania es tracta d'un deure de administracions públiques com els ajuntaments i a la vegada d'un dret de la població tal com es reflexa a l'artícle 23 de la Constitució espanyola:

 “Els ciutadans tenen dret a participar en els asunts públics, 

directament o mitjançant representants, 

lluirement triats en eleccions periódiques per sufragi universal”

Podem definir la participació social com l'acció i efecte de prendre part en tot allò corresponent o relatiu a la societat i com a trets fonamentals d'aquesta afirmem que es tracta de:

-          Valor	-          Mitjà
-          Dret fonamental	-          Condició per el canvi
-          Responsabilitat	-          Dimensió positiva de la llibertat
-          Forma de legitimar la democràcia

També varem explicar els diferents tipus de nivells de participació en els que ens podem implicar els ciutadans. Un d'aquestos primers esglaons sería la informació, com ja hem dit és obligació d'aquestes administracions públiques fomentar la participació ciutadana i el primer pas ha de ser informar a la població de les activitats i maneres existents de vincular-se a la participació activa. També és important la disposció d'un espai físic on poder donar la nostra opinió i ser escoltades. Altra manera de fer a la població vincular-se a aquest tipus de causes sería mitjançant la decisió i co-decisió on les administracions empren els pressupostos participatius com a vehicle per afavorir la relació amb els ciutadans. Un dels projectes més famosos on l'ajuntament empra aquest tipus de pressupostos es l'ajuntament de Puerto Alegre on la població decideix quin serà el destí d'una certa quantitat de diners que l'ajuntament els otorga la capacitat de decisió. L'últim dels nivells de participació i al que tota la poblaciço hauría d'estar motivat a arribar sería l'autogestió on els ciutadans elaboren i fiquen en marxa els seus propis projectes de manera autònoma.

Respecte als camins de fomentar aquesta participació amb el docent Carles varem estar observant exemples de associacions i ajuntament que realitzen s'impliquen molt amb els ciutadans per aconseguir un índex més elevat de participació als seus barris o municipis.
Com a foment de l'associacionisme ens va mostrar l'espai Torre Jussana on desde el Consell d'associacionisme de Barcelona dona suport i tot tipus d'informació i ajudes a les persones que formen part d'associacions o aquelles que estàn interesades en començar a vincular-se en aquest món. Vos adjuntem el link a la web de Torre Jussana per si voleu més informació: www.tjussana.cat
També varem vore que desde les institucions s'ha d'augmentar la preocupació i el treball amb l'associacionisme informal, és a dir aquells grups de joves generalment que creen una agrupació amb activitats en comú però que no figuren legalment com associacions. Si desde les administracions públiques hi haguera més treball amb aquestes agrupacions se'ls podria oferir ajudes, un espai on reunir-se, formació com associació...

Altre dels camins per vincular a la població a tindre una major implicació sería com ja hem comentat abans la gestió a l'àmbit públic mitjançant pressupostos participatius on les persones tingueren el poder de decidir en qué invertir els diners que posteriorment ells mateixos disfrutaràn. Una de les companyes de classe que és de la Pobla de Vallbona va comentar que al seu poble a vegades s'emprava aquest tipus de finançament sent els xiquets mitjançant enquestes qui decidía qué fer amb els diners.
Com a exemple de gestió comunitaria, Carles ens va explicar dos els projectes que tenen lloc a Barcelona (no per res en concret sinó perquè comparada amb València, Barcelona es tracta d'una ciutat on la participació social es troba molt més desenvolupada i la població generalment s'implica més que a moltes altres ciutats) Un dels projectes era el Kasal dels joves de Roquetes, un espai autogestionat on les pròpies persones vinculades amb el projecte són les encarregades fins i tot de contractar els professionals amb qui treballen. En aquest link trobareu la pàgina principal del Kasal on hi ha molta més informació sobre aquest espai: https://kasaljovesroquetes.wordpress.com/


Altra de les inciatives que ens va descobrir Carles va ser l'Ateneu de Nou Barris, un espai ocupat desde de fa més de 40 anys i que a arribat  a ser financiat en part per l'ajuntament degut als serveis culturals que presten al barris, quan va començar aquest moviemnt l'organització va començar a fer-se famosa ja que donaven classes de circ. El professor ens va mostrar un vídeo on els i les pròpies fundadores de l'ateneu parlaven sobre els seus inicis i l'estructuració que té, así vos deixem l'enllanç al vídeo: https://www.ateneu9b.net/qui-som

Per passar a l'ultim apartart que varem tractar a classe, Carles va introduir una pregunta a l'aula si alguna vegada havíem participat en alguna assemblea durant els anys com a estudiants (ja siga al col·legi, institut, cicle etc.) Va ser poca gent qui varem alçar la mà, i  posteriorment el professor ens va reguntar si en alguna ocasió havíem aconseguit amb l'assemblea els objectius que ens plantejaven. Ningú va dir que si. Aquesta va ser una forma molt clarificadora de explicar la falta de foment de la participació que hi ha ja desde que som xicotetes. Mai es dona importància a la participació a les assemblees, al treball en equip per assolir objectius de la vida social, no ens hem de culpar a nosaltres per no vincular-nos amb aquests moviments, hem de culpar a les institucions que no valoren ni fomenten la participació social. Altre exemple seríen els consells escolars de les escoles de primaria i secundaria, on la gent ha deixat d'anar ja que mai s'aconseguixen objectius importants per a mares i pares o alumnes, tan sols seveix com a òrgan de consulta. Hi ha una gran falta de motivació com hem comprovat, a més tampoc tenim formació en la participació ni disposem d'espais ni la capacitat d'organització que es requerix, sens aquestes tres potes mai no es podrà crear una participació social que arribe a la població i es mantinga.

L'últim exemple que ens va mostrar Carles en aquesta sessió va ser el Centre de Recursos per a Associacions de Càdis i la Bahía, on es fica a l'abast de tothom pautes i ajudes per a les associacions i que fomenten la participació en diferents nivells. Treballen en instituts, centres juvenils (on els joves estàn més implicats) i amb altre programa de suport on són els pròpis joves els que s'autogestionen. Aquest és l'enllaç a la web principal del centre: http://redasociativa.org/crac/  

Claudia Pérez Tortajada.

Activitat complementària

"El Consejo de la Juventud Comarcal de Calahorra ha reactivado con fuerza su actividad en los últimos días. El pasado viernes celebró la gala de su 25 aniversario en el teatro Ideal, el fin de semana fue anfitrión de la red nacional de consejos de España, anteayer presentó a la nueva junta directiva y ayer celebró una tertulia sobre salud. A la reunión del fin de semana asistieron treinta y cuatro jóvenes de las organizaciones juveniles procedentes de Barcelona, Zaragoza, Valladolid, Alcobendas, San Sebastián de los Reyes, Oviedo, Mislata, Onteniente y Calahorra. «Tuvimos la suerte de poder reunirnos para reactivar esta red y para poner en común nuestro trabajo y compartir nuestras inquietudes», informa el consejo calagurritano. Es la tercera vez que se celebra dicho encuentro en la ciudad. El próximo evento al que acudirán tendrá lugar los días 22, 23 y 24 de marzo en Valladolid. El trabajo realizado en Calahorra, se centró en conocer el funcionamiento de otros consejos por medio de análisis DAFO, su financiación, autofinanciación y actividades más relevantes. También hubo tiempo para visitar los lugares más emblemáticos del municipio. El consejero de Políticas Sociales, Familia, Igualdad y Justicia, Conrado Escobar, se reunió con los participantes el sábado interesándose por sus necesidades." SANDA SAINZ Jueves, 28 febrero 2019, 21:18 (pagina web del ayuntamiento de Calahorra, La Rioja)

Com a integrant del consell de la joventut de Mislata, vaig tindre l'oportunitat d'acudir a la "trobada" de consells juvenils d'Espanya, que es va celebrar el passat 23 de Febrer en Calahorra. La trobada va començar el dia 22 i va durar fins al 24 i, a part de compartir activitats i formes de finançament de les diferents entitats ens va permetre relacionar-nos entre joves de diferents comunitats per a compartir inquietuds i idees de la joventut de hui dia.

Vam poder observar les diferències entre pressupostos amb els quals explicaven cadascuna d'elles sent així conscients de la importància que dona cada ajuntament a l'espai jove i agafar idees per a noves activitats d'oci saludable que puguem dur a terme en els nostres municipis.

Va ser una experiència gratificant i anime a la resta de joves a interessar-se per la participació en aquests consells ja que és la forma que tenim de ser escoltats pels ajuntaments i de participar, encara que siga una mica, en la política dels nostres municipis. Opine que no hi ha millor manera de pal·liar les inquietuds de la joventut que proposant nosaltres mateixos idees que ens satisfacen. A més, és una manera de "netejar la nostra imatge" ja que moltes persones pensen que als joves només ens interessa eixir de festa i no sabem dur a terme un oci saludable quan el problema és que moltes vegades els ajuntaments ofereixen activitats que no ens interessen.

Setmana 8

En la sessió del 22 de març, hem parlat d'algunes parts fonamentals que deuria tenir el projecte educatiu, com per exemple els objectius que volem aconseguir amb aquest projecte. Els objectius seran tant generals com específics i deuran estar en concordancia els uns amb els altres. 

Seguidament, una vegada elegits els objectius en funció de la nostra perspectiva i les demandes de la institució elegirem el model, en concret en l'aula virtual hem pogut veure tres tipus de models diferents.

Una altra part fonamental del projecte es la organització i la metodologia, és a dir, pensar que anem a fer i com anem a fer-ho, a més de repartir les tasques mitjantçant un organigrama, fer un tractament previ i específic dels problemes que podrien sorgir, determinar si les activitats tindran un preu per als participants com a manera de comprometres, estratègies i metodes de treball i com s'organitzaran els participants. 

Cronograma de Gantt

El professor ens ha mostrat una ferramenta molt útil per a la organització i el repartiment de les tasques, aquesta es el cronograma de tasques o conograma de Gantt. En aquesta ferramenta es veuen reflectides les tasques organitzatives necessàries per a dur a terme el projecte (reunions, activitats,etc).  La tasca anirà acompanyada de la persona responsable d’eixa tasca. És molt útil per a quan es treballa en grup. Una altra ferramenta molt paregunda és la xarxa Pertt.

Xarxa Pertt

A continuació, deurem escriure detalladament les activitats i els serveis en una fitxa o un model narratiu, per tal de que si una altra persona ho llig li quede clar de que tracta l'activitat o el servei i on pretenim arribar-hi.

Fitxa d'activitats i serveis

Per fer arribar totes les activitats i serveis a la resta de la gent, es important la difusió del projecte. Es molt important donar a coneixer allò que s'està fent i fer-li-ho arribar a la gent que participarà i a la que no també. Aquesta difusió es pot donar a la televisió, a la radio, a la premsa, també mitjantçant la publicitat ja siga en actes de presentació, amb l'utilització de cartells o flyers, etc. Però, sobretot avui en dia, es important donar a conerixer-ho per les xarxes socials.

Per anar concluint, també és important abans de començar el projecte, tindre clars els recursos materials, humans i econòmics que necessitarem durant el desenvolupament del mateix. Dins dels recursos materials podem torbar el material fungible, no fungible i els equips tècnics necessaris. En lo que respecta als recursos ''humans'', podem trobar al personal que necessitariem per al desenvolupament de l'activitat, ja siguen voluntaris, personal de l'entitat o contractats específicament. Finalments, els recursos econòmics, fan referencia als presupostos, tant dietes, com material necessari, despeses personals, recursos tècnics,etc. I als ingressos que realitzarem, ja siguen donacions, finançament propi, quotes,etc.

Finalment, portarem a terme una avaluació del projecte per veure si hem aconseguit els objectius marcats en el començament del projecte. Algunes tècniques i instruments d'avaluació, podria ser, l'analisi dels documents elaborats durant el projecte, realització d'entrevistes, qüestionaris o tècniques d'analisi en grup. Algunes tècniques utils d'analisi en grup son: el sociograma, ordit,etc.

P.D En aquest enllaç podreu trobar l'aplicació per a descargar del cronograma de Gantt i la xarxa Pertt.  http://www.ganttproject.biz/download

Alba Cholbi Jorro

Activitat complementària

Dissabte passat 2 de Març va tindre lloc una assemblea de diferents associacions relacionades amb la joventut en l'alberg argentina, Benicassim. En aquesta assemblea ens reunirem diferents representants de les associacions juvenils de la comunitat valència amb l'objectiu de votar diferents propostes per als següents anys, entre elles la renovació dels membres de la directiva ja que els anteriors integrants d'aquesta ja superen els 30 anys, edat a partir de la qual se'ls deixa de considerar joventut. L'assemblea va durar el dia del dissabte i el matí del diumenge, tenint a la nit un espai per a conéixer-nos i posar-nos al dia entre nosaltres de les diferents iniciatives que cada associació planteja en el seu lloc d'incidència.

Jo, com a integrant del consell de la juventut de Mislata mai havia assistit a cap assemblea i em va semblar interessant i una bona manera de coordinar les nostres actuacions dins de la comunitat valenciana, a més de fer amistats i conéixer nous punts de vista per a la consecució d'un mateix objectiu. 

Amanda Morales Bordería

Setmana 7

La classe impartida el 14/03/2019 va anar dirigida a l'elaboració del projecte final que haurem de presentar en grups, Carles en va continuar explicant més en profunditat com compençar a configurar un projecte.

Per començar varem vore diferents tipus de definicions de projecte com la del nostre docent Carles ens va facilitarla seua pròpia definició:

“Document previ públic que comunica quina és l'acció/ 

intervenció que es pretén fer, i que serveix d'element 

per a l’avaluació"

És a dir, es tracta d'una acció sobre un determinat context o territori, amb un nivell de concreció, una durada determinada i uns valors ètics, educatius, filosófics que el sustenten.

Una vegada fet aquesta introducció varem parar a entendre la importància que té la idea sobre la que va a tractar el nostre projecte. És aconsellable dedicar el temps necessari a escollir aquesta idea ja que ha de ser (en el nostre cas sobre el projecte que hem d'elaborar) alguna proposta nova i útil, que ajude a la comunitat satisfent alguna necessitat que no estava coberta. Carles ens recomanà no pensar idees intentant calcular el resultat final, sinò centrar-nos en que tinga una bona estructura i siga útil a l'institució que el desenvolupem. Per tal de trobar inspiració s'ha de buscar altres projectes que ja hagen sigut elaborats i ficats en marxa, com les experiències que varem estar estudiant durant les setmanes anteriors (Vos adjuntem el link a la nostra entrada on varem explicar aquestes experiències que varem estar comentant a classe https://socialeducationts.blogspot.com/2019/03/setmana-5.html )

Una vegada explicada la importància de la idea com a base del projecte, varem passar a estudiar els diferents tipus d'esquemes possibles a seguir a l'hora d'estructurar-lo. Carles ens va recordar que no existeix un sol tipus d'esquema i ens va presentar alguns diferents

En últim lloc ens va ensenyar aquest, el tipus "senzill" on s'organitza la informació de manera clara i com el seu propi nom indica, senzilla. Nosaltres creiem que per al desenvolupament del nostre projecte optarem per aquesta tipología ja que durant la resta de la classe ens hem dedicat a analitzar i treballar en profunditat cada punt de l'index de l'esquema senzill.

Hem de saber que el títol es tracta de la primer informació que la gent rebrà del nostre projecte, per tant aquest ha de ser el adequat, sobretot ha de tindre relació amb el contingut del nostre treball i al mateix temps atractiu. També han d'apareixer les dades que permeten identificar als membres que l'han configutar, hem de plasmar dades com el nostre nom complet, correus, telèfon, web... alguna vía per al que es puga contactar amb nosaltres, a és de les dades de la institució. Com a introducció al nostre projecte tambè hem d'adjuntar una bona descripció d'aquest. Ha der ser breu (unes 200 paraules) així com completa i ha de reflexar les reaons d'aquest, la situació de partida, les activitats i el marc de referència de la institució que l'impulsa. És important tambè incloure la justificació del nostre treball, la motivació i el perquè del projecte així com el perquè del context que s'haja escollit. La justificació és una mena de defensa del propi projecte on s'ha d'argumentar la validesa  i efectivitat d'aquest. Per últim, Carles va explicar el punt 5, el dels destinataris a qui va dirigit el nostre projecte, hem de tindre clar quines son les seues característiques, el perfil de les persones que es van a interesar per el nostre treball, ja que si ho tenim clar, podem dirirgir-ho cap a eixe públic en concret.

Aquesta classe va ser molt interessant ja que ens va donar molta informació i pautes de cóm començar en la l'elaboració del projecte ja que llevat d'alqunes persones de la classe, ninguna de nosaltres ha realitzat mai un projecte. Al acabar d'explicar aquests apartats, Carles va anar preguntant-nos sobre els nostres projectes i les companyes varen explicar les idees i institucions que tenien en ment. Després varem tindre un temps per començar a pensar i adelantar treball del projecte a l'aula podent consultant dudes amb Carles.


Claudia Pérez Tortajada

''8 Dies de Revolta'' (Activitat complementària)

La passada setmana del 8 de març, és varen portar a terme els 8 dies de revolta presentats per l’assemblea feminista de 8M València. Aquest 8 dies varen començar l’1 de març i finalitzaven el 8 de març amb motiu de la vaga feminista. Es tracta d’una sèrie d’activitats centrades a ‘’visibilitzar les violències que exerceix el sistema patriarcal’’. Com que s’havia considerat que les violències que exerceix el sistema patriarcal són moltes s’han dedicat 8 dies de revolta. Aquest huit dies feien referencia a: l’1 de març a denunciar les violències judicials patriarcals, el 2 de març es va celebrar la II Fira Feminista de València, el dia 3 es va dedicar a l’àmbit laboral, el 4 a les migrades i a l'antiracisme, el 5 a les cures, el 6 al consum i el 7 a l’educació. Les activitats acabaren el Dia de les Dones amb la vaga feminista.

En concret, en aquesta entrada ens agradaria parlar del 7 de març, dia de l’educació. Aquest dia varen portar a terme una sèrie d’activitats en la universitat, organitzades per l’Assemblea Feminista de Tarongers amb motiu d’aquest dia. Els actes d’aquest dia varen tenir lloc Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació de la Universitat de València (Campus Blasco Ibáñez), jardín de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València (Campus de Tarongers) y en el Ágora de la Universitat Politècnica de València. Varem començar el dia pegant cartells per tota la facultat de ciències socials i de dret; cartells contra la invisibilització de la dona en les aules, cartells de dones referents en educació i altres animant a la vaga. A les 12:00 vàrem dur a terme una performance davant de l’aulari nord de la facultat de ciències socials, amb aquesta performance voliem donar a veure que durant la historia totes les dones hem estat invisibilitzades en la societat, independentment del rol que tinguem i que sols la nostra pròpia força ens podrà fer cambiar-ho. Una vegada acaba la performance, vàrem llegir un manifest. Com que la performance va tenir tan bona acollida i les companyes de la UPV no havien pogut portar a terme les activitats previstes, varem anar a la UPV a realitzar la performance allí.

Per finalitzar, pensem que avui en dia encara no podem parlar d’una igualtat existent entre gèneres, ja que, continuem cobrant menys per la mateixa feina, tenim difícil accedir a càrrecs importants, encara gestionats per homes, continuem sent cosificades en el dia a dia, continuem sent un tabú de cap a peus i a més seguim sent ignorades per la història i la ciència.

En aquest enllaç podreu trobar un artícle del periodic del Levante sobre aquest dia.

Un campus lleno de carteles contra la invisibilización

Alba Cholbi Jorro

Setmana 6

En la sessió d'avui, 7 de març, hem intentat dur a terme un "projecte", que és un document previ a l'acció que es descriu. Aquest document s'utilitza per a les persones que van o no abordar els objectius que pretenen aconseguir el projecte, poden ser informats sobre la idea que es proposa dur a terme i quina finalitat ha estat concebuda.

Perquè un projecte tingui èxit ha de tenir idees originals, exactes i fàcils d'entendre. A més, han de ser coherents amb l'objectiu plantejat, sempre abordant aquest problema amb sensibilitat.

Una de les característiques que ha de tenir la gent de poder dur a terme un projecte d'èxit és la creativitat, tant per portar a terme una idea original com per saber com anunciar-ho de manera atractiva als ulls del públic. Una manera de cridar l'atenció d'aquest públic és a través del títol del projecte, que ha de ser fàcil de recordar, clar i concís.

A més, hem d'assegurar que la institució o el servei, és a dir, el context institucional, inclogui aquests 3 factors clau:

•          un cert nivell de concreció
•          un temps determinat
•          valors ètics, educatius i filosòfics que el sustenta 

Per a l'elaboració del projecte final nosaltres, com a grup, vam decidir confiar en el consell local de la joventut de Mislata, del qual jo sóc part, tenint en compte els seus objectius amb els joves de les persones i la seva línia d'acció fins ara.

El consell local de la Joventut de Mislata (CLJM) és una plataforma d'entitats juvenils creada el 2001 de  maig.

L'objectiu principal del CLJM és promoure la participació dels joves de Mislata en l'àmbit polític, social, econòmic i cultural (tal com s'inclou en l'article 48 de la Constitució espanyola).

El CLJM neix com a resultat dels esforços de molts joves de la localitat per crear una plataforma de joventut interassociativa per a la participació i la representació àmplia i plural per actuar com a interlocutor davant els poders públics i amb una clara vocació de Dur a terme polítiques juvenils. L'activitat del CLJM es centra en l'elaboració de campanyes de sensibilització, estudis juvenils, cursos, promoció de l'associacionisme juvenil i les seves associacions membres, entre d'altres.

Amanda Morales Bordería

Setmana 5

Durant l'últim dia de febrer i el primer de març a l'aula hem continuat parlant com la setmana passada de les experiències a les ciutats educadores eixint en grups de dos o tres a explicar a explicar a la resta de companys quina era l'experiència triada i visualitzant un breu video de cadascuna que resumia de manera audiovisual al que es dedicava cada projecte. 

A continuació compartirem amb vosaltres algunes de les experiències que durant aquesta setmana de classe les companyes varen mostrar-nos adjuntant-vos links que podeu consultar per ampliar informació sobre aquestes:

• Semillers de Medellin: la Secretaria de Participació Ciutadana (SPC) de Medellin, Colombia fa ja quatre anys que organitza processos formatius de mijà i llarg alcanç per a joves de edats entre 7 i 18 anys amb l'objectiu de que aquestos s'involucren en la vida social, politica i cultural de la seua comunitat, fomentant tambè la interacció intercomunitats. 

http://w10.bcn.es/APPS/edubidce/pubExperienciesAc.do

• Centre d'Arenentatje Feliç (Hospital de Andong) Va ser a 2014 quan l'Ajuntament i l'Hospital de Andong varen instaurar un Centre d'Aprenentatje Feliç al propi hospital on els pacients i familiars que pasaven alli un temps podien millorar el seu estat emocional i físic durant eixe temps. A Corea la majoria de persones pateixen un gran estrés degut  la falta d'oci i l'excesiva dedicació als estudis o a la vida laboral. En aquest espai els interns i visitants poden relaxar-se i generar benestar en la seua vida. 

http://w10.bcn.es/APPS/edubidce/pubExperienciesAc.do#

⥤ Vos adjuntem el link a una de les nostres entrades on es parla més extensament sobre l'educació a Corea i les conseqüències que comporta als joves: 

https://socialeducationts.blogspot.com/2019/02/leducacio-en-corea.html

• Red de innovación educativa (Espanya):  Aquest projecte Aquesta proposta desde Viladecans (Barcelona) desde 2013 aposta per apropar als i les més joves a les noves TIC desde l'infància per tal d'assegurar que aquestos tinguen una plena inclusió en l'era tecnològica. Aquesta experiència va suscitar un interesant debat  a classe sobre les tecnologíes a l'aula. Va haver qui defensava que era important que els xiquets desde menuts sapigueren utilitzar aparells com ordinadors o tablets ja que això facilitaría el seu aprenentage informàtic en un futur, no obstant aixó tambè hi havia altre sector de la classe que va apuntar el perill que supossa donar als xiquets la llibertat perquè manegin els aparells desde tan petits ja que cada vegada són més freqüents els casos en persones joves d'acció a les tecnologies i fomentar el seu ús a les aules podría ser un gran factor de risc.

http://w10.bcn.es/APPS/edubidce/pubExperienciesAc.do

Biblioteca Verd a les biblioteques municipals de A Corunya: desde 2013, la Concejalía de Cultura de l'Ajuntament de A Corunya impulsa aquesta iniciativa que fomenta la sensibilització dels habitants amb pràctiques de sostenibilitat i respecte a la natura, asociant la red municipal de biblioteques al compromís medioambiental. Una vegada al mes a 7 biblioteques municipals diferents de A Corunya tenen lloc les reunions on es parla de temes com la sostenibilitat , el consum conscient i responsable, el reciclatje, l'alimentació saludable etc.

http://www.coruna.es/bibliotecas/bibliotecaverde

Després de acabar d'expossar els nostres porjectes, el professor Carles va redirigir la classe cap al projecte qeu nosaltres mateixos hem de fer durant el temps que queda de l'assignatura. Va donar-nos  diverses indicacions de cóm començar a elaborar un projecte diferenciant diverses fases:

• En primer lloc hem de plantear-nos i escollir en quin context institucional volem treballar, ja siga un Ajuntament, una ONG, col·legi... És a dir hem de fer un anàlisi del context en general al qual anem a desenvolupar el nostre projecte.
• Una vegada tinguem clar el nostre context d'actuació farem una mena de sondeig rastreant les necessitats de l'àrea escollida per saber en quin aspecte no està cobert i cóm podem ajudar.

A continuació varem fer una plutja d'idees partint del lloc on cadascú havia fet les pràctiques externes I i varem anar proposant amb l'ajuda de Carles possibles projectes que ens poden inspirara l'hora de fer el nostre propi. 

Claudia Pérez Tortajada

Setmana 4

Durant la primera sessió de la setmana 4 comentarem un fragment del llibre "Pedagogía de l'oprimit" de Paulo Freire que tractava sobre les diferències entre educació bancària i l'educació problematizadora, així com la seva utilitat en l'adquisició de coneixements d'estudiants. Situar-nos aclareix que s'entén com una educació bancària que considera el professor com a font de saviesa i l'alumne com a objecte de recepció d'aquest, és a dir, que el professor imparteix una sèrie de classes en les quals els alumnes són mers oients, no tenen capacitat per intervenir i simplement han de respectar pel que el professor dicte, sense opció a intervenir o qüestionar el que senten.

D'altra banda, a partir d'una educació problematizadora, tant el professor com els alumnes intervingueren durant la sessió, be donant la seva opinió, exposant diferents tipus de visió del mateix concepte o obrint un debat.

Freire considera que el segon és més útil quan els estudiants poden aprendre de manera significativa, és a dir, "fer el seu propi" el coneixement, relacionant-se amb aspectes de la seva vida quotidiana o amb alguna cosa que s'aprèn prèviament. Consisteix en aprehending més que aprendre.

A més, des de la seva particular manera d'utilitzar l'educació per fer política, ens parla de la necessitat de l'ésser humà d'aprendre constantment per poder créixer com a persona i com a ciutadà, relacionant-se amb la característica de ser social que tenim tots els Les persones i els errors que la societat fa sobre això.

Moltes vegades, tenim la falsa creença que els humans han de ser educats de manera que ens adaptem a la societat o a la cultura establertes (aquells que pensen d'aquesta manera solen basar-se en una educació bancària) en lloc d'educar-nos per ser lliures de pensament i, un cop hem format una opinió crítica i decidim quins aspectes de la societat volem confirmar i que no ho fem.

Finalment, per assenyalar que, segons Freire, és necessari, no aprendre a adaptar-se, sinó que aprenem a causar canvis que fan que sigui la societat que accepta a totes les persones i que l'única manera d'arribar a això és a través d'una educació problematizadora.

Personalment i en comú amb la resta de membres de la classe pensem que Freire no s'equivoca, perquè tots reconeixem que el fet que un professor segueixi una educació bancària només aconsegueix memoritzar per a l'examen i no aprendre realment alguns continguts que Podem ser útils per a un futur. D'altra banda, també acceptem que cal construir una societat més inclusiva per a tot tipus de persones i opinions, sempre sent conscients que no hauríem de "tolerar la intolerància"

Vos adjuntem el link que vos portarà a una pàgina on podeu descarregar o llegir on-line aquesta interesnt obra de Freire:

http://www.servicioskoinonia.org/biblioteca/general/FreirePedagogiadelOprimido.pdf

El fet que el treball social pugui utilitzar-se perquè l'alumnat pugui "transmetre idees, informacions, problemes i solucions a un públic especialitzat i no especialitzat" i que els treballadors socials tinguin "la capacitat d'ajudar Les persones que són capaces d'expressar les seves necessitats, punts de vista i circumstàncies ", entre d'altres, ens permeten afirmar que això té un caràcter educatiu. 

A més, si considerem la nova llei de serveis socials inclusius del CV, veiem que els nous programes s'han afegit a l'educació com podrien ser els destinats a promoure l'autonomia personal, la inclusió, la prevenció... Que a més de ser docent ajudin a la promoció de la participació ciutadana.

Amanda Morales Bordería