L'educació en Corea

El professor Carles, cap al final de la classe ens va mostrar aquest xicotet documental que tractava sobre l'educació de xiquets, xiquetes i joves a Corea. Des de que els i les coreanes són petites dediquen quasi tots els seus esforços a estudiar, a formar-se intel·lenctualment tant a escoles públiques com privades. Corea es tracta del país amb el percentatge més alt de joves que accedixen a la Universitat, quasi un 100% ja que aquells que no ho aconseguixen són marginats per la resta, inclús per les seues própies famílies que s'avergonyeixen dels fills que no poden (millor que no volen) estudiar. Per poder mantindre aquestes estadístiques, els i les coreanes otorguen una educació molt estricta als més menuts, sent lo més normal que xiquets i xiquetes assisteixen a classes particulars o escoles privades per la nit i després d'haver acabat l'escola de 8:00 a 17:00 de la vesprada.

El que més m'ha impactat del sistema educatiu coreà són els propis estudiants, els i les joves que ja han assumit que eixe és el seu futur i a pessar de no ser feliços es justifiquen i pensen que realment eixes dures rutines i les elevadíssimes metes són el millor per a ells i per tindre un futur assegurat. Hi ha un moment en que se li pregunta a una xiqueta d'uns 7 anys què opina dels estudiants francessos, que tan sols van a escola i després es dediquen a jugar i no van a ningún tipus d'academia de repàs nocturna. La xiqueta no ho antèn i a més li sembla malament, ella no té temps per a jugar perquè ho inverteix en estudiar i per tant si a occident ens dediquem a jugar no tindrem una bona base de cara al futur. Eixa es la lògica coreana i que ha fet d'aquet país una de les majors potencies mundials començant així per la base, l'educació i passant per alt els problemes que patixen els joves que no poden soportar eixa pressió i inclús els suicidis que cada any van augmentant els edats massa tempranes. 

El documental suggereix moltes reflexions i debats que sería interesant abordar i que ens recorden a l'assignatura d'Educació Social, ja que com ja hem parlat en altres ocasions, és molt difícil establir els límits durant l'eduació sobre tot quan ens referim a l'etapa de la infància. Així doncs, a nosaltres ens agradaría suggerir alguns temes sobre els que sería interesant debatir o parar a reflexionar:

• La pèrdua de la infància/joventut emprada quasi al complet en l'estudi.
• El paper dels pares davant d'aquest sistema.
• La situació dels joves que no saben qué volen estudiar.
• Les seqüeles que provoquen el sotmetiment a molt estrés a la infància i joventut.

Claudia Pérez Tortajada