El foment de la participació

La participació en la joventut

Una vegada que els joves es fan grans, tendim a pensar que la nostra opinió no compta per res en els nostres municipis perquè, ja que l'Institut, normalment, no ens motiva en la participació. Molts es desanimen perquè no veuen que les activitats proposades pel Consell són benvingudes a les necessitats d'oci que tenen i ignoren que hi ha associacions a través de les quals poden canviar això. Una d'aquestes aliances seria el Consell de nens, a través de la qual es planteja la política infantil. Estan formades per pares i mares i membres de les diferents associacions que treballen amb els nens que actuen en aquest mateix municipi. Un altre d'aquests seria el Consell de la joventut que és gairebé el mateix només que les xifres d'acció en aquestes entitats són els mateixos joves. El problema amb aquests consells és que, en la immensa majoria d'ells no hi ha presència externa de joves que no són membres de les associacions de manera que l'àrea de decisió seria una mica delimitat. No obstant això, és important que ens animem a participar en aquestes associacions o assessorament, ja que som la veu de la Joventut davant l'Ajuntament i no hauríem de deixar-los ser els que parlen per nosaltres

En aquesta sessió, vaig intervenir des de la meva posició com a membre del Consell local de la joventut de Mislata per explicar una sèrie de propostes que duen a terme aquesta associació i l'impacte que aquests tenen en els joves del nostre poble. El Consell juvenil de Mislata, en el qual també hem basat el nostre projecte, està format pel grup d'associacions que treballen amb els joves de Mislata, a més de comptar amb certs representants dels instituts públics d'aquest municipi. Des de la nostra associació d'associacions ens encarreguem d'elaborar projectes dirigits als joves, que pensem que seran del seu grat a partir de les propostes que les diferents associacions ens expliquen sobre les inquietuds dels joves amb els quals treballen. 

Oferim activitats d'oci saludable (color Fest o raça de colors, zombislata o supervivència Zombie, cineforums, nits temàtiques a la piscina del poble...) com tallers destinats a la complementació del currículum (títol de manipulador d'aliments, Classes per preparar el mitjà, classes de guitarra, tallers per a l'ús de les noves tecnologies...) Sent la immensa majoria d'aquests gratuïts (excepte alguns cursos que també tracten de no ser molt cars) i finançats per les subvencions que ofereix el nostre Ajuntament. A més, també tenim alguns viatges, com podria ser (entre altres) el viatge a la neu que costaria €10 només transport i €40 amb la possibilitat d'utilitzar les instal·lacions de patinatge o el viatge a PortAventura per €25, que utilitzem per a l'autofinançament. 

Totes les activitats que realitzem estan dirigides a joves d'entre 12 i 30 anys o no membres de cap associació. Finalment comentar que els diferents consells juvenils dels diferents llocs que contactem per coordinar el nostre acompliment o establir una sèrie de polítiques comunes, així com compartir opinions i idees sobre la millor manera de Centra les nostres activitats.   

Amanda Morales.

Setmana 5

Durant l'últim dia de febrer i el primer de març a l'aula hem continuat parlant com la setmana passada de les experiències a les ciutats educadores eixint en grups de dos o tres a explicar a explicar a la resta de companys quina era l'experiència triada i visualitzant un breu video de cadascuna que resumia de manera audiovisual al que es dedicava cada projecte. 

A continuació compartirem amb vosaltres algunes de les experiències que durant aquesta setmana de classe les companyes varen mostrar-nos adjuntant-vos links que podeu consultar per ampliar informació sobre aquestes:

• Semillers de Medellin: la Secretaria de Participació Ciutadana (SPC) de Medellin, Colombia fa ja quatre anys que organitza processos formatius de mijà i llarg alcanç per a joves de edats entre 7 i 18 anys amb l'objectiu de que aquestos s'involucren en la vida social, politica i cultural de la seua comunitat, fomentant tambè la interacció intercomunitats. 

http://w10.bcn.es/APPS/edubidce/pubExperienciesAc.do

• Centre d'Arenentatje Feliç (Hospital de Andong) Va ser a 2014 quan l'Ajuntament i l'Hospital de Andong varen instaurar un Centre d'Aprenentatje Feliç al propi hospital on els pacients i familiars que pasaven alli un temps podien millorar el seu estat emocional i físic durant eixe temps. A Corea la majoria de persones pateixen un gran estrés degut  la falta d'oci i l'excesiva dedicació als estudis o a la vida laboral. En aquest espai els interns i visitants poden relaxar-se i generar benestar en la seua vida. 

http://w10.bcn.es/APPS/edubidce/pubExperienciesAc.do#

⥤ Vos adjuntem el link a una de les nostres entrades on es parla més extensament sobre l'educació a Corea i les conseqüències que comporta als joves: 

https://socialeducationts.blogspot.com/2019/02/leducacio-en-corea.html

• Red de innovación educativa (Espanya):  Aquest projecte Aquesta proposta desde Viladecans (Barcelona) desde 2013 aposta per apropar als i les més joves a les noves TIC desde l'infància per tal d'assegurar que aquestos tinguen una plena inclusió en l'era tecnològica. Aquesta experiència va suscitar un interesant debat  a classe sobre les tecnologíes a l'aula. Va haver qui defensava que era important que els xiquets desde menuts sapigueren utilitzar aparells com ordinadors o tablets ja que això facilitaría el seu aprenentage informàtic en un futur, no obstant aixó tambè hi havia altre sector de la classe que va apuntar el perill que supossa donar als xiquets la llibertat perquè manegin els aparells desde tan petits ja que cada vegada són més freqüents els casos en persones joves d'acció a les tecnologies i fomentar el seu ús a les aules podría ser un gran factor de risc.

http://w10.bcn.es/APPS/edubidce/pubExperienciesAc.do

Biblioteca Verd a les biblioteques municipals de A Corunya: desde 2013, la Concejalía de Cultura de l'Ajuntament de A Corunya impulsa aquesta iniciativa que fomenta la sensibilització dels habitants amb pràctiques de sostenibilitat i respecte a la natura, asociant la red municipal de biblioteques al compromís medioambiental. Una vegada al mes a 7 biblioteques municipals diferents de A Corunya tenen lloc les reunions on es parla de temes com la sostenibilitat , el consum conscient i responsable, el reciclatje, l'alimentació saludable etc.

http://www.coruna.es/bibliotecas/bibliotecaverde

Després de acabar d'expossar els nostres porjectes, el professor Carles va redirigir la classe cap al projecte qeu nosaltres mateixos hem de fer durant el temps que queda de l'assignatura. Va donar-nos  diverses indicacions de cóm començar a elaborar un projecte diferenciant diverses fases:

• En primer lloc hem de plantear-nos i escollir en quin context institucional volem treballar, ja siga un Ajuntament, una ONG, col·legi... És a dir hem de fer un anàlisi del context en general al qual anem a desenvolupar el nostre projecte.
• Una vegada tinguem clar el nostre context d'actuació farem una mena de sondeig rastreant les necessitats de l'àrea escollida per saber en quin aspecte no està cobert i cóm podem ajudar.

A continuació varem fer una plutja d'idees partint del lloc on cadascú havia fet les pràctiques externes I i varem anar proposant amb l'ajuda de Carles possibles projectes que ens poden inspirara l'hora de fer el nostre propi. 

Claudia Pérez Tortajada

L'educació en Corea

El professor Carles, cap al final de la classe ens va mostrar aquest xicotet documental que tractava sobre l'educació de xiquets, xiquetes i joves a Corea. Des de que els i les coreanes són petites dediquen quasi tots els seus esforços a estudiar, a formar-se intel·lenctualment tant a escoles públiques com privades. Corea es tracta del país amb el percentatge més alt de joves que accedixen a la Universitat, quasi un 100% ja que aquells que no ho aconseguixen són marginats per la resta, inclús per les seues própies famílies que s'avergonyeixen dels fills que no poden (millor que no volen) estudiar. Per poder mantindre aquestes estadístiques, els i les coreanes otorguen una educació molt estricta als més menuts, sent lo més normal que xiquets i xiquetes assisteixen a classes particulars o escoles privades per la nit i després d'haver acabat l'escola de 8:00 a 17:00 de la vesprada.

El que més m'ha impactat del sistema educatiu coreà són els propis estudiants, els i les joves que ja han assumit que eixe és el seu futur i a pessar de no ser feliços es justifiquen i pensen que realment eixes dures rutines i les elevadíssimes metes són el millor per a ells i per tindre un futur assegurat. Hi ha un moment en que se li pregunta a una xiqueta d'uns 7 anys què opina dels estudiants francessos, que tan sols van a escola i després es dediquen a jugar i no van a ningún tipus d'academia de repàs nocturna. La xiqueta no ho antèn i a més li sembla malament, ella no té temps per a jugar perquè ho inverteix en estudiar i per tant si a occident ens dediquem a jugar no tindrem una bona base de cara al futur. Eixa es la lògica coreana i que ha fet d'aquet país una de les majors potencies mundials començant així per la base, l'educació i passant per alt els problemes que patixen els joves que no poden soportar eixa pressió i inclús els suicidis que cada any van augmentant els edats massa tempranes. 

El documental suggereix moltes reflexions i debats que sería interesant abordar i que ens recorden a l'assignatura d'Educació Social, ja que com ja hem parlat en altres ocasions, és molt difícil establir els límits durant l'eduació sobre tot quan ens referim a l'etapa de la infància. Així doncs, a nosaltres ens agradaría suggerir alguns temes sobre els que sería interesant debatir o parar a reflexionar:

• La pèrdua de la infància/joventut emprada quasi al complet en l'estudi.
• El paper dels pares davant d'aquest sistema.
• La situació dels joves que no saben qué volen estudiar.
• Les seqüeles que provoquen el sotmetiment a molt estrés a la infància i joventut.

Claudia Pérez Tortajada