Dia Mundial de la concienciació sobre l'autisme

Pel motiu del Dia Mundial de la concienciació sobre l'autisme, hem decidit realitzar una entrada per que poder coneixer una mica més sobre el món de l'autisme i com es desenvolupen dins d'una escola amb ferramentes per aquest tipus d'alumnes. 

El TDAH (transtorn de l'espectre autista) és un trastorn neurològic del desenvolupament que pot començar a aparèixer als 3 anys i que durarà tota la vida.  Alguns dels símptomes d’aquest trastorn són, les deficiències en la comunicació i en la interacció social, patrons repetitius dels comportaments, interessos o activitats, s’estableix poc contacte visual, a més no acostumen a realitzar un somriure social, utilitzen un llenguatge literal, és a dir que no entenen les bromes, els dobles sentits o les metàfores, tenen alguns sentits com el tacte, l’olfacte o l’escolta hipersensibilitats, normalment no reaccionen quan els crides pel seu nom, poden mostrar comportaments estranys, repetitius i auto estimulants, com caminar de puntetes, tocar alguna cosa que els resulte estimulant o repetir moltes vegades la mateixa paraula, a sovint són més intel·ligents que la resta dels xiquets de la seva edat i per aquest motiu es senten diferents o que no encaixen.

Ets clar que no tots els xiquets es troben en el mateix tipus d’autisme. Per una banda trobem el autisme amb grau 1 (trastorn autista), aquest és el major grau dels trastorns de l’espectre autista. Un xiquet en el grau 1, no ha desenvolupat el llenguatge, no manté un contacte visual i tendeix a aïllar-se del món. Per altra, banda es troba el grau 2 (trastorn regressiu). Aquest tarda un poc més en aparèixer, quan apareix, el xiquet manifesta els mateixos símptomes que en l’anterior grau però amb una intensitat menor. I per últim el grau 3, el autisme d’alt funcionament, es tracta del menor grau d’autisme, en el que el xiquet no sol manifestar símptomes aguts. Per lo general els xiquets diagnosticats amb aquest grau d’autisme, es distingeixen per tenir una gran capacitat de memòria, no obstant això, també presenten una rigidesa mental.

Alguns centres compten amb un aula de comunicació i llenguatge (Aula CiL), per atendre aquest tipus d'alumnat. Aquesta aula té per objectiu donar resposta a les necessitats d’aquest alumnat i ajudar-los en el seu desenvolupament personal. Aquest tipus d'aules ofereix una atenció especialitzada a quest tipus d'alumnes que els permet un desenvolupament personal aixi com una bona integració social. La manera de treballar d’aquestes aules, es basa amb la metodologia TEACCH. Aquesta metodologia es centra amb l’ensenyament estructurat, és a dir, l’adaptació del temps, dels espais i dels sistemes de treball.

Així doncs, aquesta aula es divideix en racons de treball on s’utilitzen diferents tècniques de treball i estratègies visuals en cadascun d’aquests.

Els diferents racons amb els que compta aquesta aula són:

Racó de comunicació

      

• Racó de comunicació: on treballen activitats de comprensió i expressió del vocabulari.
• Racó de cognitiva: En aquest racó es treballen diferents activitats relacionades amb els processos cognitius com la identificació i la percepció visual, la classificació, la categorització,etc.
• 
  

• Racó de matemàtiques: en aquest racó, realitzen activitats que tenen a veure amb el nombres, com la identificació, el reconeixement i escriptura de nombres, formes geogràfiques,etc.

• Racó de motora: realitzen activitats que tenen per objectiu desenvolupar la motricitat dels alumnes per afavorir l’aprenentatge de l’escriptura.

• Racó de transició: en aquest racó és on es troben les agendes visuals de cada alumne. En elles s’estructura tot el que faran al llarg del dia. Aquestes agendes els proporcionen seguretat ja que els ajuden a a adaptar-se a cada situació, sabent el que s’espera d’ells en cada moment.

Racó de transició

• Racó sensorial: Aquest es porta a terme degut a que els xiquets amb autisme tenen problemes per a localitzar estímuls tàctils.

Per finalitzar, m'agradaria remarcar la importància d'aquestes aules ja que els alumnes reben una atenció molt més especifica i ajustada a les seues nessesitats. També pense que és important que tots nosaltres coneguem aquest món ja que és algo que esta ahi i coneixent l'autisme ajudem a aquestes persones a tenir una vida més comoda i més feliç. 

P.D El col·legi públic de Llíria ''Sant Vicent Ferrer'' compa amb una d'aquestes aules. 

Video: No hay nadie como tú.

Alba Cholbi Jorro

Setmana 9

Aquesta setmana la hem dedicada a estudiar la participació així com programes i estratègies d’intervenció municipal per al foment d’una ciudadania activa. El docent Carles va començar explicant-nos que el foment de la participació de la ciutadania es tracta d'un deure de administracions públiques com els ajuntaments i a la vegada d'un dret de la població tal com es reflexa a l'artícle 23 de la Constitució espanyola:

 “Els ciutadans tenen dret a participar en els asunts públics, 

directament o mitjançant representants, 

lluirement triats en eleccions periódiques per sufragi universal”

Podem definir la participació social com l'acció i efecte de prendre part en tot allò corresponent o relatiu a la societat i com a trets fonamentals d'aquesta afirmem que es tracta de:

-          Valor	-          Mitjà
-          Dret fonamental	-          Condició per el canvi
-          Responsabilitat	-          Dimensió positiva de la llibertat
-          Forma de legitimar la democràcia

També varem explicar els diferents tipus de nivells de participació en els que ens podem implicar els ciutadans. Un d'aquestos primers esglaons sería la informació, com ja hem dit és obligació d'aquestes administracions públiques fomentar la participació ciutadana i el primer pas ha de ser informar a la població de les activitats i maneres existents de vincular-se a la participació activa. També és important la disposció d'un espai físic on poder donar la nostra opinió i ser escoltades. Altra manera de fer a la població vincular-se a aquest tipus de causes sería mitjançant la decisió i co-decisió on les administracions empren els pressupostos participatius com a vehicle per afavorir la relació amb els ciutadans. Un dels projectes més famosos on l'ajuntament empra aquest tipus de pressupostos es l'ajuntament de Puerto Alegre on la població decideix quin serà el destí d'una certa quantitat de diners que l'ajuntament els otorga la capacitat de decisió. L'últim dels nivells de participació i al que tota la poblaciço hauría d'estar motivat a arribar sería l'autogestió on els ciutadans elaboren i fiquen en marxa els seus propis projectes de manera autònoma.

Respecte als camins de fomentar aquesta participació amb el docent Carles varem estar observant exemples de associacions i ajuntament que realitzen s'impliquen molt amb els ciutadans per aconseguir un índex més elevat de participació als seus barris o municipis.
Com a foment de l'associacionisme ens va mostrar l'espai Torre Jussana on desde el Consell d'associacionisme de Barcelona dona suport i tot tipus d'informació i ajudes a les persones que formen part d'associacions o aquelles que estàn interesades en començar a vincular-se en aquest món. Vos adjuntem el link a la web de Torre Jussana per si voleu més informació: www.tjussana.cat
També varem vore que desde les institucions s'ha d'augmentar la preocupació i el treball amb l'associacionisme informal, és a dir aquells grups de joves generalment que creen una agrupació amb activitats en comú però que no figuren legalment com associacions. Si desde les administracions públiques hi haguera més treball amb aquestes agrupacions se'ls podria oferir ajudes, un espai on reunir-se, formació com associació...

Altre dels camins per vincular a la població a tindre una major implicació sería com ja hem comentat abans la gestió a l'àmbit públic mitjançant pressupostos participatius on les persones tingueren el poder de decidir en qué invertir els diners que posteriorment ells mateixos disfrutaràn. Una de les companyes de classe que és de la Pobla de Vallbona va comentar que al seu poble a vegades s'emprava aquest tipus de finançament sent els xiquets mitjançant enquestes qui decidía qué fer amb els diners.
Com a exemple de gestió comunitaria, Carles ens va explicar dos els projectes que tenen lloc a Barcelona (no per res en concret sinó perquè comparada amb València, Barcelona es tracta d'una ciutat on la participació social es troba molt més desenvolupada i la població generalment s'implica més que a moltes altres ciutats) Un dels projectes era el Kasal dels joves de Roquetes, un espai autogestionat on les pròpies persones vinculades amb el projecte són les encarregades fins i tot de contractar els professionals amb qui treballen. En aquest link trobareu la pàgina principal del Kasal on hi ha molta més informació sobre aquest espai: https://kasaljovesroquetes.wordpress.com/


Altra de les inciatives que ens va descobrir Carles va ser l'Ateneu de Nou Barris, un espai ocupat desde de fa més de 40 anys i que a arribat  a ser financiat en part per l'ajuntament degut als serveis culturals que presten al barris, quan va començar aquest moviemnt l'organització va començar a fer-se famosa ja que donaven classes de circ. El professor ens va mostrar un vídeo on els i les pròpies fundadores de l'ateneu parlaven sobre els seus inicis i l'estructuració que té, así vos deixem l'enllanç al vídeo: https://www.ateneu9b.net/qui-som

Per passar a l'ultim apartart que varem tractar a classe, Carles va introduir una pregunta a l'aula si alguna vegada havíem participat en alguna assemblea durant els anys com a estudiants (ja siga al col·legi, institut, cicle etc.) Va ser poca gent qui varem alçar la mà, i  posteriorment el professor ens va reguntar si en alguna ocasió havíem aconseguit amb l'assemblea els objectius que ens plantejaven. Ningú va dir que si. Aquesta va ser una forma molt clarificadora de explicar la falta de foment de la participació que hi ha ja desde que som xicotetes. Mai es dona importància a la participació a les assemblees, al treball en equip per assolir objectius de la vida social, no ens hem de culpar a nosaltres per no vincular-nos amb aquests moviments, hem de culpar a les institucions que no valoren ni fomenten la participació social. Altre exemple seríen els consells escolars de les escoles de primaria i secundaria, on la gent ha deixat d'anar ja que mai s'aconseguixen objectius importants per a mares i pares o alumnes, tan sols seveix com a òrgan de consulta. Hi ha una gran falta de motivació com hem comprovat, a més tampoc tenim formació en la participació ni disposem d'espais ni la capacitat d'organització que es requerix, sens aquestes tres potes mai no es podrà crear una participació social que arribe a la població i es mantinga.

L'últim exemple que ens va mostrar Carles en aquesta sessió va ser el Centre de Recursos per a Associacions de Càdis i la Bahía, on es fica a l'abast de tothom pautes i ajudes per a les associacions i que fomenten la participació en diferents nivells. Treballen en instituts, centres juvenils (on els joves estàn més implicats) i amb altre programa de suport on són els pròpis joves els que s'autogestionen. Aquest és l'enllaç a la web principal del centre: http://redasociativa.org/crac/  

Claudia Pérez Tortajada.