Setmana 9

Aquesta setmana la hem dedicada a estudiar la participació així com programes i estratègies d’intervenció municipal per al foment d’una ciudadania activa. El docent Carles va començar explicant-nos que el foment de la participació de la ciutadania es tracta d'un deure de administracions públiques com els ajuntaments i a la vegada d'un dret de la població tal com es reflexa a l'artícle 23 de la Constitució espanyola:

 “Els ciutadans tenen dret a participar en els asunts públics, 

directament o mitjançant representants, 

lluirement triats en eleccions periódiques per sufragi universal”

Podem definir la participació social com l'acció i efecte de prendre part en tot allò corresponent o relatiu a la societat i com a trets fonamentals d'aquesta afirmem que es tracta de:

-          Valor	-          Mitjà
-          Dret fonamental	-          Condició per el canvi
-          Responsabilitat	-          Dimensió positiva de la llibertat
-          Forma de legitimar la democràcia

També varem explicar els diferents tipus de nivells de participació en els que ens podem implicar els ciutadans. Un d'aquestos primers esglaons sería la informació, com ja hem dit és obligació d'aquestes administracions públiques fomentar la participació ciutadana i el primer pas ha de ser informar a la població de les activitats i maneres existents de vincular-se a la participació activa. També és important la disposció d'un espai físic on poder donar la nostra opinió i ser escoltades. Altra manera de fer a la població vincular-se a aquest tipus de causes sería mitjançant la decisió i co-decisió on les administracions empren els pressupostos participatius com a vehicle per afavorir la relació amb els ciutadans. Un dels projectes més famosos on l'ajuntament empra aquest tipus de pressupostos es l'ajuntament de Puerto Alegre on la població decideix quin serà el destí d'una certa quantitat de diners que l'ajuntament els otorga la capacitat de decisió. L'últim dels nivells de participació i al que tota la poblaciço hauría d'estar motivat a arribar sería l'autogestió on els ciutadans elaboren i fiquen en marxa els seus propis projectes de manera autònoma.

Respecte als camins de fomentar aquesta participació amb el docent Carles varem estar observant exemples de associacions i ajuntament que realitzen s'impliquen molt amb els ciutadans per aconseguir un índex més elevat de participació als seus barris o municipis.
Com a foment de l'associacionisme ens va mostrar l'espai Torre Jussana on desde el Consell d'associacionisme de Barcelona dona suport i tot tipus d'informació i ajudes a les persones que formen part d'associacions o aquelles que estàn interesades en començar a vincular-se en aquest món. Vos adjuntem el link a la web de Torre Jussana per si voleu més informació: www.tjussana.cat
També varem vore que desde les institucions s'ha d'augmentar la preocupació i el treball amb l'associacionisme informal, és a dir aquells grups de joves generalment que creen una agrupació amb activitats en comú però que no figuren legalment com associacions. Si desde les administracions públiques hi haguera més treball amb aquestes agrupacions se'ls podria oferir ajudes, un espai on reunir-se, formació com associació...

Altre dels camins per vincular a la població a tindre una major implicació sería com ja hem comentat abans la gestió a l'àmbit públic mitjançant pressupostos participatius on les persones tingueren el poder de decidir en qué invertir els diners que posteriorment ells mateixos disfrutaràn. Una de les companyes de classe que és de la Pobla de Vallbona va comentar que al seu poble a vegades s'emprava aquest tipus de finançament sent els xiquets mitjançant enquestes qui decidía qué fer amb els diners.
Com a exemple de gestió comunitaria, Carles ens va explicar dos els projectes que tenen lloc a Barcelona (no per res en concret sinó perquè comparada amb València, Barcelona es tracta d'una ciutat on la participació social es troba molt més desenvolupada i la població generalment s'implica més que a moltes altres ciutats) Un dels projectes era el Kasal dels joves de Roquetes, un espai autogestionat on les pròpies persones vinculades amb el projecte són les encarregades fins i tot de contractar els professionals amb qui treballen. En aquest link trobareu la pàgina principal del Kasal on hi ha molta més informació sobre aquest espai: https://kasaljovesroquetes.wordpress.com/


Altra de les inciatives que ens va descobrir Carles va ser l'Ateneu de Nou Barris, un espai ocupat desde de fa més de 40 anys i que a arribat  a ser financiat en part per l'ajuntament degut als serveis culturals que presten al barris, quan va començar aquest moviemnt l'organització va començar a fer-se famosa ja que donaven classes de circ. El professor ens va mostrar un vídeo on els i les pròpies fundadores de l'ateneu parlaven sobre els seus inicis i l'estructuració que té, así vos deixem l'enllanç al vídeo: https://www.ateneu9b.net/qui-som

Per passar a l'ultim apartart que varem tractar a classe, Carles va introduir una pregunta a l'aula si alguna vegada havíem participat en alguna assemblea durant els anys com a estudiants (ja siga al col·legi, institut, cicle etc.) Va ser poca gent qui varem alçar la mà, i  posteriorment el professor ens va reguntar si en alguna ocasió havíem aconseguit amb l'assemblea els objectius que ens plantejaven. Ningú va dir que si. Aquesta va ser una forma molt clarificadora de explicar la falta de foment de la participació que hi ha ja desde que som xicotetes. Mai es dona importància a la participació a les assemblees, al treball en equip per assolir objectius de la vida social, no ens hem de culpar a nosaltres per no vincular-nos amb aquests moviments, hem de culpar a les institucions que no valoren ni fomenten la participació social. Altre exemple seríen els consells escolars de les escoles de primaria i secundaria, on la gent ha deixat d'anar ja que mai s'aconseguixen objectius importants per a mares i pares o alumnes, tan sols seveix com a òrgan de consulta. Hi ha una gran falta de motivació com hem comprovat, a més tampoc tenim formació en la participació ni disposem d'espais ni la capacitat d'organització que es requerix, sens aquestes tres potes mai no es podrà crear una participació social que arribe a la població i es mantinga.

L'últim exemple que ens va mostrar Carles en aquesta sessió va ser el Centre de Recursos per a Associacions de Càdis i la Bahía, on es fica a l'abast de tothom pautes i ajudes per a les associacions i que fomenten la participació en diferents nivells. Treballen en instituts, centres juvenils (on els joves estàn més implicats) i amb altre programa de suport on són els pròpis joves els que s'autogestionen. Aquest és l'enllaç a la web principal del centre: http://redasociativa.org/crac/  

Claudia Pérez Tortajada.

Setmana 8

En la sessió del 22 de març, hem parlat d'algunes parts fonamentals que deuria tenir el projecte educatiu, com per exemple els objectius que volem aconseguir amb aquest projecte. Els objectius seran tant generals com específics i deuran estar en concordancia els uns amb els altres. 

Seguidament, una vegada elegits els objectius en funció de la nostra perspectiva i les demandes de la institució elegirem el model, en concret en l'aula virtual hem pogut veure tres tipus de models diferents.

Una altra part fonamental del projecte es la organització i la metodologia, és a dir, pensar que anem a fer i com anem a fer-ho, a més de repartir les tasques mitjantçant un organigrama, fer un tractament previ i específic dels problemes que podrien sorgir, determinar si les activitats tindran un preu per als participants com a manera de comprometres, estratègies i metodes de treball i com s'organitzaran els participants. 

Cronograma de Gantt

El professor ens ha mostrat una ferramenta molt útil per a la organització i el repartiment de les tasques, aquesta es el cronograma de tasques o conograma de Gantt. En aquesta ferramenta es veuen reflectides les tasques organitzatives necessàries per a dur a terme el projecte (reunions, activitats,etc).  La tasca anirà acompanyada de la persona responsable d’eixa tasca. És molt útil per a quan es treballa en grup. Una altra ferramenta molt paregunda és la xarxa Pertt.

Xarxa Pertt

A continuació, deurem escriure detalladament les activitats i els serveis en una fitxa o un model narratiu, per tal de que si una altra persona ho llig li quede clar de que tracta l'activitat o el servei i on pretenim arribar-hi.

Fitxa d'activitats i serveis

Per fer arribar totes les activitats i serveis a la resta de la gent, es important la difusió del projecte. Es molt important donar a coneixer allò que s'està fent i fer-li-ho arribar a la gent que participarà i a la que no també. Aquesta difusió es pot donar a la televisió, a la radio, a la premsa, també mitjantçant la publicitat ja siga en actes de presentació, amb l'utilització de cartells o flyers, etc. Però, sobretot avui en dia, es important donar a conerixer-ho per les xarxes socials.

Per anar concluint, també és important abans de començar el projecte, tindre clars els recursos materials, humans i econòmics que necessitarem durant el desenvolupament del mateix. Dins dels recursos materials podem torbar el material fungible, no fungible i els equips tècnics necessaris. En lo que respecta als recursos ''humans'', podem trobar al personal que necessitariem per al desenvolupament de l'activitat, ja siguen voluntaris, personal de l'entitat o contractats específicament. Finalments, els recursos econòmics, fan referencia als presupostos, tant dietes, com material necessari, despeses personals, recursos tècnics,etc. I als ingressos que realitzarem, ja siguen donacions, finançament propi, quotes,etc.

Finalment, portarem a terme una avaluació del projecte per veure si hem aconseguit els objectius marcats en el començament del projecte. Algunes tècniques i instruments d'avaluació, podria ser, l'analisi dels documents elaborats durant el projecte, realització d'entrevistes, qüestionaris o tècniques d'analisi en grup. Algunes tècniques utils d'analisi en grup son: el sociograma, ordit,etc.

P.D En aquest enllaç podreu trobar l'aplicació per a descargar del cronograma de Gantt i la xarxa Pertt.  http://www.ganttproject.biz/download

Alba Cholbi Jorro

Setmana 5

Durant l'últim dia de febrer i el primer de març a l'aula hem continuat parlant com la setmana passada de les experiències a les ciutats educadores eixint en grups de dos o tres a explicar a explicar a la resta de companys quina era l'experiència triada i visualitzant un breu video de cadascuna que resumia de manera audiovisual al que es dedicava cada projecte. 

A continuació compartirem amb vosaltres algunes de les experiències que durant aquesta setmana de classe les companyes varen mostrar-nos adjuntant-vos links que podeu consultar per ampliar informació sobre aquestes:

• Semillers de Medellin: la Secretaria de Participació Ciutadana (SPC) de Medellin, Colombia fa ja quatre anys que organitza processos formatius de mijà i llarg alcanç per a joves de edats entre 7 i 18 anys amb l'objectiu de que aquestos s'involucren en la vida social, politica i cultural de la seua comunitat, fomentant tambè la interacció intercomunitats. 

http://w10.bcn.es/APPS/edubidce/pubExperienciesAc.do

• Centre d'Arenentatje Feliç (Hospital de Andong) Va ser a 2014 quan l'Ajuntament i l'Hospital de Andong varen instaurar un Centre d'Aprenentatje Feliç al propi hospital on els pacients i familiars que pasaven alli un temps podien millorar el seu estat emocional i físic durant eixe temps. A Corea la majoria de persones pateixen un gran estrés degut  la falta d'oci i l'excesiva dedicació als estudis o a la vida laboral. En aquest espai els interns i visitants poden relaxar-se i generar benestar en la seua vida. 

http://w10.bcn.es/APPS/edubidce/pubExperienciesAc.do#

⥤ Vos adjuntem el link a una de les nostres entrades on es parla més extensament sobre l'educació a Corea i les conseqüències que comporta als joves: 

https://socialeducationts.blogspot.com/2019/02/leducacio-en-corea.html

• Red de innovación educativa (Espanya):  Aquest projecte Aquesta proposta desde Viladecans (Barcelona) desde 2013 aposta per apropar als i les més joves a les noves TIC desde l'infància per tal d'assegurar que aquestos tinguen una plena inclusió en l'era tecnològica. Aquesta experiència va suscitar un interesant debat  a classe sobre les tecnologíes a l'aula. Va haver qui defensava que era important que els xiquets desde menuts sapigueren utilitzar aparells com ordinadors o tablets ja que això facilitaría el seu aprenentage informàtic en un futur, no obstant aixó tambè hi havia altre sector de la classe que va apuntar el perill que supossa donar als xiquets la llibertat perquè manegin els aparells desde tan petits ja que cada vegada són més freqüents els casos en persones joves d'acció a les tecnologies i fomentar el seu ús a les aules podría ser un gran factor de risc.

http://w10.bcn.es/APPS/edubidce/pubExperienciesAc.do

Biblioteca Verd a les biblioteques municipals de A Corunya: desde 2013, la Concejalía de Cultura de l'Ajuntament de A Corunya impulsa aquesta iniciativa que fomenta la sensibilització dels habitants amb pràctiques de sostenibilitat i respecte a la natura, asociant la red municipal de biblioteques al compromís medioambiental. Una vegada al mes a 7 biblioteques municipals diferents de A Corunya tenen lloc les reunions on es parla de temes com la sostenibilitat , el consum conscient i responsable, el reciclatje, l'alimentació saludable etc.

http://www.coruna.es/bibliotecas/bibliotecaverde

Després de acabar d'expossar els nostres porjectes, el professor Carles va redirigir la classe cap al projecte qeu nosaltres mateixos hem de fer durant el temps que queda de l'assignatura. Va donar-nos  diverses indicacions de cóm començar a elaborar un projecte diferenciant diverses fases:

• En primer lloc hem de plantear-nos i escollir en quin context institucional volem treballar, ja siga un Ajuntament, una ONG, col·legi... És a dir hem de fer un anàlisi del context en general al qual anem a desenvolupar el nostre projecte.
• Una vegada tinguem clar el nostre context d'actuació farem una mena de sondeig rastreant les necessitats de l'àrea escollida per saber en quin aspecte no està cobert i cóm podem ajudar.

A continuació varem fer una plutja d'idees partint del lloc on cadascú havia fet les pràctiques externes I i varem anar proposant amb l'ajuda de Carles possibles projectes que ens poden inspirara l'hora de fer el nostre propi. 

Claudia Pérez Tortajada

Setmana 3

La tercera setmana, vam acabar la tertulia del text "Frankenstein educador" de Meirieu, P. (1988). Barcelona, Laertes. Que varem començar la setmana anterior. Seguint el procediment de la primera part de la tertulia, ens varem posar en cercle per poder veure’ns tots quan parlavem i tenir una comunicació més fluida. Cada persona havia elegit una pàgina i una frase del text de Frankenstein per comentar i varem poder observar diferents punts de vista respecte a l’educació. En concret l’educació que ens donen en l’escola quan som menuts i com està abordada.

En la següent sessió, varem parlar sobre la Intervenció socioeducativa. El profesor, ens va preguntar que ens venia a la ment, quan escoltavem les paraules: Caritat, Justícia Social i Intervenció Social. A la paraula Caritat, la majoria va respondre que al escoltar la paraula sels venia al cap paraules com religió, paternalisme o altruisme, es inevitable pensar que esta paraula té una gran connotació lligada a la religió, inclus quan l’escoltem ens fa pensar que darrera d’ella hi ha persones amb molta superioritat davant altres. A més no es contempla com un dret humà. Quan escoltem la paraula Justícia Social ens venen al cap paraules com dret, equitat, justicia,etc. A més dóna a entendre que s’actúa sobre les persones que estan patint una situació de desigualtat, per poder fer-los eixir d’aquesta situació. I finalment la paraula Inclusió Social, la qual té més pes educatiu, ja que lligats a aquesta, trobem paraules com dret, pertinença. La inclusió social es porta a terme per un canvi de mentalitat en la societat i mitjançant actuacions en un determinat col·lectiu. La finalitat d’aquesta, es la sensibilització.

Tot seguit, varem parlar dels paradigmes de les ciències social, com ara:

• Tecnològic o positivista. Entén que les ciències socials són unes ciències igual que les científiques. Afirma que tota realitat social es pot estudiar de manera científica. Les realitats són moltes. (les ciències socials no es poden entendre com una cosa mecànica). Es confia en que la ciència pot explicar la realitat social.  
• Interpretatiu o hermenèutic. La realitat social es crea i manté a través d’interaccions simbòliques i pautes de comportament que li confereixen un sentit particular, al temps que es pluralista i canviant.
• Dialèctic o crític. Es critica la creença positivista en la unitat lògica metodològica de les ciències naturals i socials. L’objectiu es l’emancipació de l’individu i la transformació social de la societat.

Alba Cholbi Jorro

L'educació en Corea

El professor Carles, cap al final de la classe ens va mostrar aquest xicotet documental que tractava sobre l'educació de xiquets, xiquetes i joves a Corea. Des de que els i les coreanes són petites dediquen quasi tots els seus esforços a estudiar, a formar-se intel·lenctualment tant a escoles públiques com privades. Corea es tracta del país amb el percentatge més alt de joves que accedixen a la Universitat, quasi un 100% ja que aquells que no ho aconseguixen són marginats per la resta, inclús per les seues própies famílies que s'avergonyeixen dels fills que no poden (millor que no volen) estudiar. Per poder mantindre aquestes estadístiques, els i les coreanes otorguen una educació molt estricta als més menuts, sent lo més normal que xiquets i xiquetes assisteixen a classes particulars o escoles privades per la nit i després d'haver acabat l'escola de 8:00 a 17:00 de la vesprada.

El que més m'ha impactat del sistema educatiu coreà són els propis estudiants, els i les joves que ja han assumit que eixe és el seu futur i a pessar de no ser feliços es justifiquen i pensen que realment eixes dures rutines i les elevadíssimes metes són el millor per a ells i per tindre un futur assegurat. Hi ha un moment en que se li pregunta a una xiqueta d'uns 7 anys què opina dels estudiants francessos, que tan sols van a escola i després es dediquen a jugar i no van a ningún tipus d'academia de repàs nocturna. La xiqueta no ho antèn i a més li sembla malament, ella no té temps per a jugar perquè ho inverteix en estudiar i per tant si a occident ens dediquem a jugar no tindrem una bona base de cara al futur. Eixa es la lògica coreana i que ha fet d'aquet país una de les majors potencies mundials començant així per la base, l'educació i passant per alt els problemes que patixen els joves que no poden soportar eixa pressió i inclús els suicidis que cada any van augmentant els edats massa tempranes. 

El documental suggereix moltes reflexions i debats que sería interesant abordar i que ens recorden a l'assignatura d'Educació Social, ja que com ja hem parlat en altres ocasions, és molt difícil establir els límits durant l'eduació sobre tot quan ens referim a l'etapa de la infància. Així doncs, a nosaltres ens agradaría suggerir alguns temes sobre els que sería interesant debatir o parar a reflexionar:

• La pèrdua de la infància/joventut emprada quasi al complet en l'estudi.
• El paper dels pares davant d'aquest sistema.
• La situació dels joves que no saben qué volen estudiar.
• Les seqüeles que provoquen el sotmetiment a molt estrés a la infància i joventut.

Claudia Pérez Tortajada

Setmana 2

La tercera sessió realitzaremos una dinàmica molt interesant que continuarem realitzando durant l'assignatura, debats conjunts sobre determinades lectures. En aquest cas el text a tratar era "Frankenstein educador" de Meirieu, P. (1988). Barcelona, Laertes. 

El debat consistía en haver llegit prèviament el text i haver triat una frase que hagués cridat l'atenció (tant si és bona com dolenta). Ens posem en un cercle per fomentar el diàleg entre nosaltres i un en un ens va explicar a la resta el motiu de l'elecció de la nostra frase, generant diferents reunions al voltant de cada un. En la meva opinió és una dinàmica molt interessant en la qual ens sentim molt còmodes explicant i escoltant els uns als altres com entenem les reflexions dels companys, ens va fer reflexionar i veure que al voltant del mateix text, cada persona dóna una connotació i E Xtra conclusions diferents i que és la màgia d'aprendre i compartir.

El text planteja molts interrogants sobre l'educació des d'un punt de vista curiós, part de la comparació del procés educatiu (especialment durant la infància) amb la creació de Frankenstein, ja que els pares sempre intenten crear els seus fills per Igual que Frankenstein va ser creat sense consultar la seva opinió. Crida a qüestionar el paper de l'educador anomenant-lo relacionat amb el mestre dialèctic/esclau explicant que els educadors es limiten a modelar els nens que en cap moment són lliures d'escollir la seva educació o valors. Es planteja en relació amb aquesta comparació la doble visió i controvèrsia entre la necessitat d'un nen a ser educat per un referent i el dret a la lliure elecció amb el comptem pel simple fet de néixer i amb què per seure també comptar el i els nens i les nenes.

Com hem comentat, ens van sorprendre amb la dinàmica seguida a la classe ja que era una manera molt divertida de treballar el text entre tots i poder conèixer les opinions i reflexions d'altres perquè gràcies a elles vam poder realitzar altres aspectes que tals Temps que ens havíem perdut. A continuació us oferim un enllaç on podeu entrar en cas que us insteu a llegir aquesta fantàstica obra:

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=ZGVmYXVsdGRvbWFpbnxwb3J0YWZvbGlvMnB1bnRvMHxneDo1YzY5ZTQwZWZmNWU3MjQy

La quarta classe va ser una sessió teòrica en la qual vam estudiar les diferents funcions de l'escola mitjançant l'observació de tres possibles enfocaments que abasta. Trobem l'escola com a conservant i transmissor del patrimoni cultural, és a dir en ella s'aprenen els principis enunciats en les grans obres i la tradició clàssica, un coneixement general sobre les competències i disciplines bàsiques des de la Els costums i l'ètica són els encarregats de la família. D'altra banda, l'escola també s'entén com una eina en la qual els nens es desenvolupen com a individus independents que generen una personalitat pròpia i en un entorn inclusiu, ja que una altra de les funcions que l'escola té enconmendada és compensar les desigualtats presentades pels estudiants. Finalment, estudiem l'escola en el seu aspecte més social, sent responsable de generar cultura, educar els individus per participar en el seu entorn, involucrar-se en la societat i tenir un paper actiu en ella. L'escola, d'una manera determinada, ha de donar resposta a les necessitats de la societat i, com que és un canvi continu i evolutiu, l'escola i l'ensenyament al seu torn han de ser igualment per tal de mantenir l'orientació crítica amb què compta.

Una altra de les moltes tasques que ha de complir l'escola és la de socialitzar, per a la que utilitza diversos mecanismes com la selecció i organització de continguts, tasques, espais, sistemes d'avaluació i valoració de l'obra, recompenses, etc. una sèrie d’estructuracions que induirà l'alumne als models de comportament i disposicions que necessitarà en la seva vida d'adult. No obstant això, en aquest punt cal destacar les contradiccions que sorgeixen en aquest procés de socialització ja que aquesta preparació per a la vida adulta pot ser interpretada per dos camins molt diferents: mitjançant l'assimilació dels valors propis per un treball assalariat (com la disciplina o la submissió) o l'adquisició de principis i idees que fomentin l'autoocupació i més independents. Així i seguint en aquesta línia, sorgeix una altra gran contradicció entre la dissonància d'una societat en la qual és necessari el moviment i la implicació tant política com social i la mateixa societat, però al seu torn necessita una població latent i submisa que gira al voltant L'esfera econòmica que la dirigeix. És a dir, i per tancar aquesta sèrie d'idees, l'escola s'enfronta constantment a una gran tensió dialèctica entre tendències més classistes que busquen perpetuar la funció reproductiva d'aquesta i altres idees més trencadores que recolzen el canvi i reclamar la funció educadora de l'escola.

Pel que fa a aquesta funció educativa que estem parlant, una part molt important d'ella es basa en convertir l'escola en un espai empàtic, integral i on tothom pot sentir-se integrat sense donar lloc a la discriminació. Un altre dels seus pilars és la reconstrucció del coneixement que prèviament l'alumne ha pogut adquirir pel seu compte (a casa, a la televisió...) així doncs, des que s'ajuda l'escola i s'anima a pensar d'una manera crítica i democràtica qüestionant el que és realment veritat.

“L’escola ha de convertir-se en una comunitat

de vida i l’educació ha de convertir-se en una

contínua reconstrucció de l’experiència.

Comunitat de vida democràtica i

reconstrucció de l’experiència basada en el

diàleg, el contrast i el respecte real a a les

diferències individuals, sobre l’acceptació de

les quals pot assentar-se un enteniment mutu,

l’acord i els projectes solidaris”

BERNSTEIN (1987)

Finalment, el professor va projectar un vídeo que mostrava el model d'educació que encara es troba a Corea, en una forma de reflexió. En una altra entrada parlarem més extensament d'aquest vídeo perquè Mostra el marcat individualisme que caracteritza el seu sistema educatiu, on es compromet a invertir individualment en capital humà sense parar atenció en la motivació dels estudiants.

Claudia Pérez Tortajada