Setmana 3

La tercera setmana, vam acabar la tertulia del text "Frankenstein educador" de Meirieu, P. (1988). Barcelona, Laertes. Que varem començar la setmana anterior. Seguint el procediment de la primera part de la tertulia, ens varem posar en cercle per poder veure’ns tots quan parlavem i tenir una comunicació més fluida. Cada persona havia elegit una pàgina i una frase del text de Frankenstein per comentar i varem poder observar diferents punts de vista respecte a l’educació. En concret l’educació que ens donen en l’escola quan som menuts i com està abordada.

En la següent sessió, varem parlar sobre la Intervenció socioeducativa. El profesor, ens va preguntar que ens venia a la ment, quan escoltavem les paraules: Caritat, Justícia Social i Intervenció Social. A la paraula Caritat, la majoria va respondre que al escoltar la paraula sels venia al cap paraules com religió, paternalisme o altruisme, es inevitable pensar que esta paraula té una gran connotació lligada a la religió, inclus quan l’escoltem ens fa pensar que darrera d’ella hi ha persones amb molta superioritat davant altres. A més no es contempla com un dret humà. Quan escoltem la paraula Justícia Social ens venen al cap paraules com dret, equitat, justicia,etc. A més dóna a entendre que s’actúa sobre les persones que estan patint una situació de desigualtat, per poder fer-los eixir d’aquesta situació. I finalment la paraula Inclusió Social, la qual té més pes educatiu, ja que lligats a aquesta, trobem paraules com dret, pertinença. La inclusió social es porta a terme per un canvi de mentalitat en la societat i mitjançant actuacions en un determinat col·lectiu. La finalitat d’aquesta, es la sensibilització.

Tot seguit, varem parlar dels paradigmes de les ciències social, com ara:

• Tecnològic o positivista. Entén que les ciències socials són unes ciències igual que les científiques. Afirma que tota realitat social es pot estudiar de manera científica. Les realitats són moltes. (les ciències socials no es poden entendre com una cosa mecànica). Es confia en que la ciència pot explicar la realitat social.  
• Interpretatiu o hermenèutic. La realitat social es crea i manté a través d’interaccions simbòliques i pautes de comportament que li confereixen un sentit particular, al temps que es pluralista i canviant.
• Dialèctic o crític. Es critica la creença positivista en la unitat lògica metodològica de les ciències naturals i socials. L’objectiu es l’emancipació de l’individu i la transformació social de la societat.

Alba Cholbi Jorro