El foment de la participació

La participació en la joventut

Una vegada que els joves es fan grans, tendim a pensar que la nostra opinió no compta per res en els nostres municipis perquè, ja que l'Institut, normalment, no ens motiva en la participació. Molts es desanimen perquè no veuen que les activitats proposades pel Consell són benvingudes a les necessitats d'oci que tenen i ignoren que hi ha associacions a través de les quals poden canviar això. Una d'aquestes aliances seria el Consell de nens, a través de la qual es planteja la política infantil. Estan formades per pares i mares i membres de les diferents associacions que treballen amb els nens que actuen en aquest mateix municipi. Un altre d'aquests seria el Consell de la joventut que és gairebé el mateix només que les xifres d'acció en aquestes entitats són els mateixos joves. El problema amb aquests consells és que, en la immensa majoria d'ells no hi ha presència externa de joves que no són membres de les associacions de manera que l'àrea de decisió seria una mica delimitat. No obstant això, és important que ens animem a participar en aquestes associacions o assessorament, ja que som la veu de la Joventut davant l'Ajuntament i no hauríem de deixar-los ser els que parlen per nosaltres

En aquesta sessió, vaig intervenir des de la meva posició com a membre del Consell local de la joventut de Mislata per explicar una sèrie de propostes que duen a terme aquesta associació i l'impacte que aquests tenen en els joves del nostre poble. El Consell juvenil de Mislata, en el qual també hem basat el nostre projecte, està format pel grup d'associacions que treballen amb els joves de Mislata, a més de comptar amb certs representants dels instituts públics d'aquest municipi. Des de la nostra associació d'associacions ens encarreguem d'elaborar projectes dirigits als joves, que pensem que seran del seu grat a partir de les propostes que les diferents associacions ens expliquen sobre les inquietuds dels joves amb els quals treballen. 

Oferim activitats d'oci saludable (color Fest o raça de colors, zombislata o supervivència Zombie, cineforums, nits temàtiques a la piscina del poble...) com tallers destinats a la complementació del currículum (títol de manipulador d'aliments, Classes per preparar el mitjà, classes de guitarra, tallers per a l'ús de les noves tecnologies...) Sent la immensa majoria d'aquests gratuïts (excepte alguns cursos que també tracten de no ser molt cars) i finançats per les subvencions que ofereix el nostre Ajuntament. A més, també tenim alguns viatges, com podria ser (entre altres) el viatge a la neu que costaria €10 només transport i €40 amb la possibilitat d'utilitzar les instal·lacions de patinatge o el viatge a PortAventura per €25, que utilitzem per a l'autofinançament. 

Totes les activitats que realitzem estan dirigides a joves d'entre 12 i 30 anys o no membres de cap associació. Finalment comentar que els diferents consells juvenils dels diferents llocs que contactem per coordinar el nostre acompliment o establir una sèrie de polítiques comunes, així com compartir opinions i idees sobre la millor manera de Centra les nostres activitats.   

Amanda Morales.

Elaboració del porjecte educatiu 1

Durant les setmanes que resten de classes fin a final de curs, el docent Carles Monclús ens ha permés dedicar aquestes a l'elaboració del projecte dins de l'aula on per grups anem consultant dubtes amb ell que ens aconsella en l'estructuració del projecte.

Per a la confecció del projecte varem decidir desenvolupar el projecte dins de la institució del Consell Local de la Joventut de Mislata, una plataforma d'entitats juvenils, que té per objectiu propiciar la participació dels joves de Mislata en l'àmbit polític, social, cultural i econòmic. L'activitat d'aquest, està centrada en l'elaboració de campanyes de sensibilització, estudis de joventut, cursos, promoció de l'associacionisme, etc. A més una de les companyes es membre d'aquest Consell amb la qual cosa podem tindre molt fàcil accés informació a través d'ella.

Abans de tindre clara la idea sobre la que es basaría el nostre treball, el professor ens recomanà realitzar una entrevista al president de l'organització (Rafael Redondo) per poder saber quines actuacions o programes es podríen desenvolupar dins del Consell així com mancançes o aspectes a millorar.
Rafael Redondo, a més de ser el president del consell es integrant de "juniors per un món nou", té 21 anys i té una gran capacitat de parlar enfront d'un públic, crear noves idees y compta amb una simpatia natural, aspectes molt importants en la participación (com vam vore en classe) i més encara a l'hora de ser president. Els carrects dins la permanent es voten en assamblea i ell va ser elegit per majoría quasi absoluta.

(permanent del consell posant amb Ximo, concejal de la juventut de Mislata)

Aquest és un fragment de l'entrevita realitzada a Redondo:

-Què és el consell de joventut de Mislata?

- És una entitat d'entitats, la seva funció principal és donar recolç a les diferents associacions i entitats del municipi, en aquest cas Mislata. També realitzem activitats, sempre compreses per a joves d'entre 12 i 30 anys, amb l'objectiu de sensibilitzar, oci saludable... a més, desenvolupem alguns tallers i cursos per a que els joves puguen ampliar el seu curriculum i tindre més oportunitats al món laboral. 

-Com s’organitzeu dins del consell?

- Dins del consell ens dividim per càrrecs, per a pertànyer a la permanent del consell, tens que pertànyer a alguna de les entitats membre del consell, en concret el consell compta amb 5 entitats i dins de la permanent són 5 persones. El càrrec de presidència, vicepresidència, secretaria, tresoreria i vocalia. A part tenim contractada una tècnica, que s'encarrega de la gestió.

-A que públic és dirigiu?

- Joves de 12 a 30 anys.

-Carències respecte a programes i activitats?

- La carència més gran que tenim és la falta d'implicació per part d'algunes entitats. 
Una altra de les carències que tenim és que moltes vegades no arribem a tot el públic que ens agradaria.

-Com es programen activitats dins del consell?

- La funció d'un consell no és organitzar activitats, encara que també organitzem, sino sobretot donar recolç a les activitats que organitzen altres entitats. 
Però, quan creem un projecte més ampli, es crea abans un esborrany d'aquets que es vota en assemblea.
Al començament del curs escolar (septembre) es fa una assamblea de dos dies on els membres de diferents entitats donen idees de futurs projectes comuns i, després, per votació elegim els indicats per durlos a terme així com la metodologia d'aquestos. 

-Dificultats que trobeu pel que fa a la realització d’activitats i projectes? Per part de l’ajuntament, en l'àmbit burocràtic, administratiu, etc.

- Moltes vegades les dificultats vénen donades per part de l'ajuntament en relació als espais, ja que no ens presten els espais necessaries per organitzar activitats.

Funcionem amb ajudes i subvencions i moltes vegades aquestes ajudes arriben tart, encara que sempre arriben.

-Com és financen?

- Com he dit abans funcionem amb ajudes i subvencions, encara que la major part de finançament ens ve donada per part de l'ajuntament.

Alguna vegada, quan em realitzat algun esdeveniment més massiu,  em cobrat una entrada simbòlica, per a poder finançar eixe acte. Altra cosa que solem fer son viatges no molt cars per aconseguir aquest autofinançament.

-Creus que la dona está suficientment representada en el consell?

Actualment en la permanent sols comptem amb 2 dones, encara que altres anys han sigut més. I dins de les diferents associacions, si que solen tener més dones que homes. 
Tanmateix, els carrecs més importants dins del consell els desenvolupen dos homes (president i vicepresident).

-Activitats que s'han realitzat relacionades amb el feminisme. 

Activitats relacionades amb la manifestació del 8M com la realització de cartells, chapes, etc. A banda d'això l'any passat va ser el primer any que es va portar a terme el primer punt violeta amb una formació anterior. 

Aquesta entrevista va ser realitzada a Rafael Redondo, president del consell i, encara que ell de primeres no ens va dir que la dona estiguera poc representada al consell nosaltres ens adonem que no hi ha suficients propostes relacionades amb el feminisme tenint en compte la importancia d'aquest tema en la actualitat aixina que, després de debatre i fer plutjes d'idees entre nosaltres varem decidir centrarnos en enfocar el nostre projecte cap a aquest tema, buscar la realització d'activitats amb una perspectiva transversal de genere que es puga aplicar a moltes àrees visibilitzant la figura de la dona a diferents espais i desde el Consell. 

Alba Cholbi, Amanda Morales i Claudia Pérez.

Dia Mundial de la concienciació sobre l'autisme

Pel motiu del Dia Mundial de la concienciació sobre l'autisme, hem decidit realitzar una entrada per que poder coneixer una mica més sobre el món de l'autisme i com es desenvolupen dins d'una escola amb ferramentes per aquest tipus d'alumnes. 

El TDAH (transtorn de l'espectre autista) és un trastorn neurològic del desenvolupament que pot començar a aparèixer als 3 anys i que durarà tota la vida.  Alguns dels símptomes d’aquest trastorn són, les deficiències en la comunicació i en la interacció social, patrons repetitius dels comportaments, interessos o activitats, s’estableix poc contacte visual, a més no acostumen a realitzar un somriure social, utilitzen un llenguatge literal, és a dir que no entenen les bromes, els dobles sentits o les metàfores, tenen alguns sentits com el tacte, l’olfacte o l’escolta hipersensibilitats, normalment no reaccionen quan els crides pel seu nom, poden mostrar comportaments estranys, repetitius i auto estimulants, com caminar de puntetes, tocar alguna cosa que els resulte estimulant o repetir moltes vegades la mateixa paraula, a sovint són més intel·ligents que la resta dels xiquets de la seva edat i per aquest motiu es senten diferents o que no encaixen.

Ets clar que no tots els xiquets es troben en el mateix tipus d’autisme. Per una banda trobem el autisme amb grau 1 (trastorn autista), aquest és el major grau dels trastorns de l’espectre autista. Un xiquet en el grau 1, no ha desenvolupat el llenguatge, no manté un contacte visual i tendeix a aïllar-se del món. Per altra, banda es troba el grau 2 (trastorn regressiu). Aquest tarda un poc més en aparèixer, quan apareix, el xiquet manifesta els mateixos símptomes que en l’anterior grau però amb una intensitat menor. I per últim el grau 3, el autisme d’alt funcionament, es tracta del menor grau d’autisme, en el que el xiquet no sol manifestar símptomes aguts. Per lo general els xiquets diagnosticats amb aquest grau d’autisme, es distingeixen per tenir una gran capacitat de memòria, no obstant això, també presenten una rigidesa mental.

Alguns centres compten amb un aula de comunicació i llenguatge (Aula CiL), per atendre aquest tipus d'alumnat. Aquesta aula té per objectiu donar resposta a les necessitats d’aquest alumnat i ajudar-los en el seu desenvolupament personal. Aquest tipus d'aules ofereix una atenció especialitzada a quest tipus d'alumnes que els permet un desenvolupament personal aixi com una bona integració social. La manera de treballar d’aquestes aules, es basa amb la metodologia TEACCH. Aquesta metodologia es centra amb l’ensenyament estructurat, és a dir, l’adaptació del temps, dels espais i dels sistemes de treball.

Així doncs, aquesta aula es divideix en racons de treball on s’utilitzen diferents tècniques de treball i estratègies visuals en cadascun d’aquests.

Els diferents racons amb els que compta aquesta aula són:

Racó de comunicació

      

• Racó de comunicació: on treballen activitats de comprensió i expressió del vocabulari.
• Racó de cognitiva: En aquest racó es treballen diferents activitats relacionades amb els processos cognitius com la identificació i la percepció visual, la classificació, la categorització,etc.
• 
  

• Racó de matemàtiques: en aquest racó, realitzen activitats que tenen a veure amb el nombres, com la identificació, el reconeixement i escriptura de nombres, formes geogràfiques,etc.

• Racó de motora: realitzen activitats que tenen per objectiu desenvolupar la motricitat dels alumnes per afavorir l’aprenentatge de l’escriptura.

• Racó de transició: en aquest racó és on es troben les agendes visuals de cada alumne. En elles s’estructura tot el que faran al llarg del dia. Aquestes agendes els proporcionen seguretat ja que els ajuden a a adaptar-se a cada situació, sabent el que s’espera d’ells en cada moment.

Racó de transició

• Racó sensorial: Aquest es porta a terme degut a que els xiquets amb autisme tenen problemes per a localitzar estímuls tàctils.

Per finalitzar, m'agradaria remarcar la importància d'aquestes aules ja que els alumnes reben una atenció molt més especifica i ajustada a les seues nessesitats. També pense que és important que tots nosaltres coneguem aquest món ja que és algo que esta ahi i coneixent l'autisme ajudem a aquestes persones a tenir una vida més comoda i més feliç. 

P.D El col·legi públic de Llíria ''Sant Vicent Ferrer'' compa amb una d'aquestes aules. 

Video: No hay nadie como tú.

Alba Cholbi Jorro

Setmana 7

La classe impartida el 14/03/2019 va anar dirigida a l'elaboració del projecte final que haurem de presentar en grups, Carles en va continuar explicant més en profunditat com compençar a configurar un projecte.

Per començar varem vore diferents tipus de definicions de projecte com la del nostre docent Carles ens va facilitarla seua pròpia definició:

“Document previ públic que comunica quina és l'acció/ 

intervenció que es pretén fer, i que serveix d'element 

per a l’avaluació"

És a dir, es tracta d'una acció sobre un determinat context o territori, amb un nivell de concreció, una durada determinada i uns valors ètics, educatius, filosófics que el sustenten.

Una vegada fet aquesta introducció varem parar a entendre la importància que té la idea sobre la que va a tractar el nostre projecte. És aconsellable dedicar el temps necessari a escollir aquesta idea ja que ha de ser (en el nostre cas sobre el projecte que hem d'elaborar) alguna proposta nova i útil, que ajude a la comunitat satisfent alguna necessitat que no estava coberta. Carles ens recomanà no pensar idees intentant calcular el resultat final, sinò centrar-nos en que tinga una bona estructura i siga útil a l'institució que el desenvolupem. Per tal de trobar inspiració s'ha de buscar altres projectes que ja hagen sigut elaborats i ficats en marxa, com les experiències que varem estar estudiant durant les setmanes anteriors (Vos adjuntem el link a la nostra entrada on varem explicar aquestes experiències que varem estar comentant a classe https://socialeducationts.blogspot.com/2019/03/setmana-5.html )

Una vegada explicada la importància de la idea com a base del projecte, varem passar a estudiar els diferents tipus d'esquemes possibles a seguir a l'hora d'estructurar-lo. Carles ens va recordar que no existeix un sol tipus d'esquema i ens va presentar alguns diferents

En últim lloc ens va ensenyar aquest, el tipus "senzill" on s'organitza la informació de manera clara i com el seu propi nom indica, senzilla. Nosaltres creiem que per al desenvolupament del nostre projecte optarem per aquesta tipología ja que durant la resta de la classe ens hem dedicat a analitzar i treballar en profunditat cada punt de l'index de l'esquema senzill.

Hem de saber que el títol es tracta de la primer informació que la gent rebrà del nostre projecte, per tant aquest ha de ser el adequat, sobretot ha de tindre relació amb el contingut del nostre treball i al mateix temps atractiu. També han d'apareixer les dades que permeten identificar als membres que l'han configutar, hem de plasmar dades com el nostre nom complet, correus, telèfon, web... alguna vía per al que es puga contactar amb nosaltres, a és de les dades de la institució. Com a introducció al nostre projecte tambè hem d'adjuntar una bona descripció d'aquest. Ha der ser breu (unes 200 paraules) així com completa i ha de reflexar les reaons d'aquest, la situació de partida, les activitats i el marc de referència de la institució que l'impulsa. És important tambè incloure la justificació del nostre treball, la motivació i el perquè del projecte així com el perquè del context que s'haja escollit. La justificació és una mena de defensa del propi projecte on s'ha d'argumentar la validesa  i efectivitat d'aquest. Per últim, Carles va explicar el punt 5, el dels destinataris a qui va dirigit el nostre projecte, hem de tindre clar quines son les seues característiques, el perfil de les persones que es van a interesar per el nostre treball, ja que si ho tenim clar, podem dirirgir-ho cap a eixe públic en concret.

Aquesta classe va ser molt interessant ja que ens va donar molta informació i pautes de cóm començar en la l'elaboració del projecte ja que llevat d'alqunes persones de la classe, ninguna de nosaltres ha realitzat mai un projecte. Al acabar d'explicar aquests apartats, Carles va anar preguntant-nos sobre els nostres projectes i les companyes varen explicar les idees i institucions que tenien en ment. Després varem tindre un temps per començar a pensar i adelantar treball del projecte a l'aula podent consultant dudes amb Carles.


Claudia Pérez Tortajada

Setmana 5

Durant l'últim dia de febrer i el primer de març a l'aula hem continuat parlant com la setmana passada de les experiències a les ciutats educadores eixint en grups de dos o tres a explicar a explicar a la resta de companys quina era l'experiència triada i visualitzant un breu video de cadascuna que resumia de manera audiovisual al que es dedicava cada projecte. 

A continuació compartirem amb vosaltres algunes de les experiències que durant aquesta setmana de classe les companyes varen mostrar-nos adjuntant-vos links que podeu consultar per ampliar informació sobre aquestes:

• Semillers de Medellin: la Secretaria de Participació Ciutadana (SPC) de Medellin, Colombia fa ja quatre anys que organitza processos formatius de mijà i llarg alcanç per a joves de edats entre 7 i 18 anys amb l'objectiu de que aquestos s'involucren en la vida social, politica i cultural de la seua comunitat, fomentant tambè la interacció intercomunitats. 

http://w10.bcn.es/APPS/edubidce/pubExperienciesAc.do

• Centre d'Arenentatje Feliç (Hospital de Andong) Va ser a 2014 quan l'Ajuntament i l'Hospital de Andong varen instaurar un Centre d'Aprenentatje Feliç al propi hospital on els pacients i familiars que pasaven alli un temps podien millorar el seu estat emocional i físic durant eixe temps. A Corea la majoria de persones pateixen un gran estrés degut  la falta d'oci i l'excesiva dedicació als estudis o a la vida laboral. En aquest espai els interns i visitants poden relaxar-se i generar benestar en la seua vida. 

http://w10.bcn.es/APPS/edubidce/pubExperienciesAc.do#

⥤ Vos adjuntem el link a una de les nostres entrades on es parla més extensament sobre l'educació a Corea i les conseqüències que comporta als joves: 

https://socialeducationts.blogspot.com/2019/02/leducacio-en-corea.html

• Red de innovación educativa (Espanya):  Aquest projecte Aquesta proposta desde Viladecans (Barcelona) desde 2013 aposta per apropar als i les més joves a les noves TIC desde l'infància per tal d'assegurar que aquestos tinguen una plena inclusió en l'era tecnològica. Aquesta experiència va suscitar un interesant debat  a classe sobre les tecnologíes a l'aula. Va haver qui defensava que era important que els xiquets desde menuts sapigueren utilitzar aparells com ordinadors o tablets ja que això facilitaría el seu aprenentage informàtic en un futur, no obstant aixó tambè hi havia altre sector de la classe que va apuntar el perill que supossa donar als xiquets la llibertat perquè manegin els aparells desde tan petits ja que cada vegada són més freqüents els casos en persones joves d'acció a les tecnologies i fomentar el seu ús a les aules podría ser un gran factor de risc.

http://w10.bcn.es/APPS/edubidce/pubExperienciesAc.do

Biblioteca Verd a les biblioteques municipals de A Corunya: desde 2013, la Concejalía de Cultura de l'Ajuntament de A Corunya impulsa aquesta iniciativa que fomenta la sensibilització dels habitants amb pràctiques de sostenibilitat i respecte a la natura, asociant la red municipal de biblioteques al compromís medioambiental. Una vegada al mes a 7 biblioteques municipals diferents de A Corunya tenen lloc les reunions on es parla de temes com la sostenibilitat , el consum conscient i responsable, el reciclatje, l'alimentació saludable etc.

http://www.coruna.es/bibliotecas/bibliotecaverde

Després de acabar d'expossar els nostres porjectes, el professor Carles va redirigir la classe cap al projecte qeu nosaltres mateixos hem de fer durant el temps que queda de l'assignatura. Va donar-nos  diverses indicacions de cóm començar a elaborar un projecte diferenciant diverses fases:

• En primer lloc hem de plantear-nos i escollir en quin context institucional volem treballar, ja siga un Ajuntament, una ONG, col·legi... És a dir hem de fer un anàlisi del context en general al qual anem a desenvolupar el nostre projecte.
• Una vegada tinguem clar el nostre context d'actuació farem una mena de sondeig rastreant les necessitats de l'àrea escollida per saber en quin aspecte no està cobert i cóm podem ajudar.

A continuació varem fer una plutja d'idees partint del lloc on cadascú havia fet les pràctiques externes I i varem anar proposant amb l'ajuda de Carles possibles projectes que ens poden inspirara l'hora de fer el nostre propi. 

Claudia Pérez Tortajada

Setmana 3

La tercera setmana, vam acabar la tertulia del text "Frankenstein educador" de Meirieu, P. (1988). Barcelona, Laertes. Que varem començar la setmana anterior. Seguint el procediment de la primera part de la tertulia, ens varem posar en cercle per poder veure’ns tots quan parlavem i tenir una comunicació més fluida. Cada persona havia elegit una pàgina i una frase del text de Frankenstein per comentar i varem poder observar diferents punts de vista respecte a l’educació. En concret l’educació que ens donen en l’escola quan som menuts i com està abordada.

En la següent sessió, varem parlar sobre la Intervenció socioeducativa. El profesor, ens va preguntar que ens venia a la ment, quan escoltavem les paraules: Caritat, Justícia Social i Intervenció Social. A la paraula Caritat, la majoria va respondre que al escoltar la paraula sels venia al cap paraules com religió, paternalisme o altruisme, es inevitable pensar que esta paraula té una gran connotació lligada a la religió, inclus quan l’escoltem ens fa pensar que darrera d’ella hi ha persones amb molta superioritat davant altres. A més no es contempla com un dret humà. Quan escoltem la paraula Justícia Social ens venen al cap paraules com dret, equitat, justicia,etc. A més dóna a entendre que s’actúa sobre les persones que estan patint una situació de desigualtat, per poder fer-los eixir d’aquesta situació. I finalment la paraula Inclusió Social, la qual té més pes educatiu, ja que lligats a aquesta, trobem paraules com dret, pertinença. La inclusió social es porta a terme per un canvi de mentalitat en la societat i mitjançant actuacions en un determinat col·lectiu. La finalitat d’aquesta, es la sensibilització.

Tot seguit, varem parlar dels paradigmes de les ciències social, com ara:

• Tecnològic o positivista. Entén que les ciències socials són unes ciències igual que les científiques. Afirma que tota realitat social es pot estudiar de manera científica. Les realitats són moltes. (les ciències socials no es poden entendre com una cosa mecànica). Es confia en que la ciència pot explicar la realitat social.  
• Interpretatiu o hermenèutic. La realitat social es crea i manté a través d’interaccions simbòliques i pautes de comportament que li confereixen un sentit particular, al temps que es pluralista i canviant.
• Dialèctic o crític. Es critica la creença positivista en la unitat lògica metodològica de les ciències naturals i socials. L’objectiu es l’emancipació de l’individu i la transformació social de la societat.

Alba Cholbi Jorro

L'educació en Corea

El professor Carles, cap al final de la classe ens va mostrar aquest xicotet documental que tractava sobre l'educació de xiquets, xiquetes i joves a Corea. Des de que els i les coreanes són petites dediquen quasi tots els seus esforços a estudiar, a formar-se intel·lenctualment tant a escoles públiques com privades. Corea es tracta del país amb el percentatge més alt de joves que accedixen a la Universitat, quasi un 100% ja que aquells que no ho aconseguixen són marginats per la resta, inclús per les seues própies famílies que s'avergonyeixen dels fills que no poden (millor que no volen) estudiar. Per poder mantindre aquestes estadístiques, els i les coreanes otorguen una educació molt estricta als més menuts, sent lo més normal que xiquets i xiquetes assisteixen a classes particulars o escoles privades per la nit i després d'haver acabat l'escola de 8:00 a 17:00 de la vesprada.

El que més m'ha impactat del sistema educatiu coreà són els propis estudiants, els i les joves que ja han assumit que eixe és el seu futur i a pessar de no ser feliços es justifiquen i pensen que realment eixes dures rutines i les elevadíssimes metes són el millor per a ells i per tindre un futur assegurat. Hi ha un moment en que se li pregunta a una xiqueta d'uns 7 anys què opina dels estudiants francessos, que tan sols van a escola i després es dediquen a jugar i no van a ningún tipus d'academia de repàs nocturna. La xiqueta no ho antèn i a més li sembla malament, ella no té temps per a jugar perquè ho inverteix en estudiar i per tant si a occident ens dediquem a jugar no tindrem una bona base de cara al futur. Eixa es la lògica coreana i que ha fet d'aquet país una de les majors potencies mundials començant així per la base, l'educació i passant per alt els problemes que patixen els joves que no poden soportar eixa pressió i inclús els suicidis que cada any van augmentant els edats massa tempranes. 

El documental suggereix moltes reflexions i debats que sería interesant abordar i que ens recorden a l'assignatura d'Educació Social, ja que com ja hem parlat en altres ocasions, és molt difícil establir els límits durant l'eduació sobre tot quan ens referim a l'etapa de la infància. Així doncs, a nosaltres ens agradaría suggerir alguns temes sobre els que sería interesant debatir o parar a reflexionar:

• La pèrdua de la infància/joventut emprada quasi al complet en l'estudi.
• El paper dels pares davant d'aquest sistema.
• La situació dels joves que no saben qué volen estudiar.
• Les seqüeles que provoquen el sotmetiment a molt estrés a la infància i joventut.

Claudia Pérez Tortajada

Setmana 2

La tercera sessió realitzaremos una dinàmica molt interesant que continuarem realitzando durant l'assignatura, debats conjunts sobre determinades lectures. En aquest cas el text a tratar era "Frankenstein educador" de Meirieu, P. (1988). Barcelona, Laertes. 

El debat consistía en haver llegit prèviament el text i haver triat una frase que hagués cridat l'atenció (tant si és bona com dolenta). Ens posem en un cercle per fomentar el diàleg entre nosaltres i un en un ens va explicar a la resta el motiu de l'elecció de la nostra frase, generant diferents reunions al voltant de cada un. En la meva opinió és una dinàmica molt interessant en la qual ens sentim molt còmodes explicant i escoltant els uns als altres com entenem les reflexions dels companys, ens va fer reflexionar i veure que al voltant del mateix text, cada persona dóna una connotació i E Xtra conclusions diferents i que és la màgia d'aprendre i compartir.

El text planteja molts interrogants sobre l'educació des d'un punt de vista curiós, part de la comparació del procés educatiu (especialment durant la infància) amb la creació de Frankenstein, ja que els pares sempre intenten crear els seus fills per Igual que Frankenstein va ser creat sense consultar la seva opinió. Crida a qüestionar el paper de l'educador anomenant-lo relacionat amb el mestre dialèctic/esclau explicant que els educadors es limiten a modelar els nens que en cap moment són lliures d'escollir la seva educació o valors. Es planteja en relació amb aquesta comparació la doble visió i controvèrsia entre la necessitat d'un nen a ser educat per un referent i el dret a la lliure elecció amb el comptem pel simple fet de néixer i amb què per seure també comptar el i els nens i les nenes.

Com hem comentat, ens van sorprendre amb la dinàmica seguida a la classe ja que era una manera molt divertida de treballar el text entre tots i poder conèixer les opinions i reflexions d'altres perquè gràcies a elles vam poder realitzar altres aspectes que tals Temps que ens havíem perdut. A continuació us oferim un enllaç on podeu entrar en cas que us insteu a llegir aquesta fantàstica obra:

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=ZGVmYXVsdGRvbWFpbnxwb3J0YWZvbGlvMnB1bnRvMHxneDo1YzY5ZTQwZWZmNWU3MjQy

La quarta classe va ser una sessió teòrica en la qual vam estudiar les diferents funcions de l'escola mitjançant l'observació de tres possibles enfocaments que abasta. Trobem l'escola com a conservant i transmissor del patrimoni cultural, és a dir en ella s'aprenen els principis enunciats en les grans obres i la tradició clàssica, un coneixement general sobre les competències i disciplines bàsiques des de la Els costums i l'ètica són els encarregats de la família. D'altra banda, l'escola també s'entén com una eina en la qual els nens es desenvolupen com a individus independents que generen una personalitat pròpia i en un entorn inclusiu, ja que una altra de les funcions que l'escola té enconmendada és compensar les desigualtats presentades pels estudiants. Finalment, estudiem l'escola en el seu aspecte més social, sent responsable de generar cultura, educar els individus per participar en el seu entorn, involucrar-se en la societat i tenir un paper actiu en ella. L'escola, d'una manera determinada, ha de donar resposta a les necessitats de la societat i, com que és un canvi continu i evolutiu, l'escola i l'ensenyament al seu torn han de ser igualment per tal de mantenir l'orientació crítica amb què compta.

Una altra de les moltes tasques que ha de complir l'escola és la de socialitzar, per a la que utilitza diversos mecanismes com la selecció i organització de continguts, tasques, espais, sistemes d'avaluació i valoració de l'obra, recompenses, etc. una sèrie d’estructuracions que induirà l'alumne als models de comportament i disposicions que necessitarà en la seva vida d'adult. No obstant això, en aquest punt cal destacar les contradiccions que sorgeixen en aquest procés de socialització ja que aquesta preparació per a la vida adulta pot ser interpretada per dos camins molt diferents: mitjançant l'assimilació dels valors propis per un treball assalariat (com la disciplina o la submissió) o l'adquisició de principis i idees que fomentin l'autoocupació i més independents. Així i seguint en aquesta línia, sorgeix una altra gran contradicció entre la dissonància d'una societat en la qual és necessari el moviment i la implicació tant política com social i la mateixa societat, però al seu torn necessita una població latent i submisa que gira al voltant L'esfera econòmica que la dirigeix. És a dir, i per tancar aquesta sèrie d'idees, l'escola s'enfronta constantment a una gran tensió dialèctica entre tendències més classistes que busquen perpetuar la funció reproductiva d'aquesta i altres idees més trencadores que recolzen el canvi i reclamar la funció educadora de l'escola.

Pel que fa a aquesta funció educativa que estem parlant, una part molt important d'ella es basa en convertir l'escola en un espai empàtic, integral i on tothom pot sentir-se integrat sense donar lloc a la discriminació. Un altre dels seus pilars és la reconstrucció del coneixement que prèviament l'alumne ha pogut adquirir pel seu compte (a casa, a la televisió...) així doncs, des que s'ajuda l'escola i s'anima a pensar d'una manera crítica i democràtica qüestionant el que és realment veritat.

“L’escola ha de convertir-se en una comunitat

de vida i l’educació ha de convertir-se en una

contínua reconstrucció de l’experiència.

Comunitat de vida democràtica i

reconstrucció de l’experiència basada en el

diàleg, el contrast i el respecte real a a les

diferències individuals, sobre l’acceptació de

les quals pot assentar-se un enteniment mutu,

l’acord i els projectes solidaris”

BERNSTEIN (1987)

Finalment, el professor va projectar un vídeo que mostrava el model d'educació que encara es troba a Corea, en una forma de reflexió. En una altra entrada parlarem més extensament d'aquest vídeo perquè Mostra el marcat individualisme que caracteritza el seu sistema educatiu, on es compromet a invertir individualment en capital humà sense parar atenció en la motivació dels estudiants.

Claudia Pérez Tortajada