Setmana 9

Aquesta setmana la hem dedicada a estudiar la participació així com programes i estratègies d’intervenció municipal per al foment d’una ciudadania activa. El docent Carles va començar explicant-nos que el foment de la participació de la ciutadania es tracta d'un deure de administracions públiques com els ajuntaments i a la vegada d'un dret de la població tal com es reflexa a l'artícle 23 de la Constitució espanyola:

 “Els ciutadans tenen dret a participar en els asunts públics, 

directament o mitjançant representants, 

lluirement triats en eleccions periódiques per sufragi universal”

Podem definir la participació social com l'acció i efecte de prendre part en tot allò corresponent o relatiu a la societat i com a trets fonamentals d'aquesta afirmem que es tracta de:

-          Valor	-          Mitjà
-          Dret fonamental	-          Condició per el canvi
-          Responsabilitat	-          Dimensió positiva de la llibertat
-          Forma de legitimar la democràcia

També varem explicar els diferents tipus de nivells de participació en els que ens podem implicar els ciutadans. Un d'aquestos primers esglaons sería la informació, com ja hem dit és obligació d'aquestes administracions públiques fomentar la participació ciutadana i el primer pas ha de ser informar a la població de les activitats i maneres existents de vincular-se a la participació activa. També és important la disposció d'un espai físic on poder donar la nostra opinió i ser escoltades. Altra manera de fer a la població vincular-se a aquest tipus de causes sería mitjançant la decisió i co-decisió on les administracions empren els pressupostos participatius com a vehicle per afavorir la relació amb els ciutadans. Un dels projectes més famosos on l'ajuntament empra aquest tipus de pressupostos es l'ajuntament de Puerto Alegre on la població decideix quin serà el destí d'una certa quantitat de diners que l'ajuntament els otorga la capacitat de decisió. L'últim dels nivells de participació i al que tota la poblaciço hauría d'estar motivat a arribar sería l'autogestió on els ciutadans elaboren i fiquen en marxa els seus propis projectes de manera autònoma.

Respecte als camins de fomentar aquesta participació amb el docent Carles varem estar observant exemples de associacions i ajuntament que realitzen s'impliquen molt amb els ciutadans per aconseguir un índex més elevat de participació als seus barris o municipis.
Com a foment de l'associacionisme ens va mostrar l'espai Torre Jussana on desde el Consell d'associacionisme de Barcelona dona suport i tot tipus d'informació i ajudes a les persones que formen part d'associacions o aquelles que estàn interesades en començar a vincular-se en aquest món. Vos adjuntem el link a la web de Torre Jussana per si voleu més informació: www.tjussana.cat
També varem vore que desde les institucions s'ha d'augmentar la preocupació i el treball amb l'associacionisme informal, és a dir aquells grups de joves generalment que creen una agrupació amb activitats en comú però que no figuren legalment com associacions. Si desde les administracions públiques hi haguera més treball amb aquestes agrupacions se'ls podria oferir ajudes, un espai on reunir-se, formació com associació...

Altre dels camins per vincular a la població a tindre una major implicació sería com ja hem comentat abans la gestió a l'àmbit públic mitjançant pressupostos participatius on les persones tingueren el poder de decidir en qué invertir els diners que posteriorment ells mateixos disfrutaràn. Una de les companyes de classe que és de la Pobla de Vallbona va comentar que al seu poble a vegades s'emprava aquest tipus de finançament sent els xiquets mitjançant enquestes qui decidía qué fer amb els diners.
Com a exemple de gestió comunitaria, Carles ens va explicar dos els projectes que tenen lloc a Barcelona (no per res en concret sinó perquè comparada amb València, Barcelona es tracta d'una ciutat on la participació social es troba molt més desenvolupada i la població generalment s'implica més que a moltes altres ciutats) Un dels projectes era el Kasal dels joves de Roquetes, un espai autogestionat on les pròpies persones vinculades amb el projecte són les encarregades fins i tot de contractar els professionals amb qui treballen. En aquest link trobareu la pàgina principal del Kasal on hi ha molta més informació sobre aquest espai: https://kasaljovesroquetes.wordpress.com/


Altra de les inciatives que ens va descobrir Carles va ser l'Ateneu de Nou Barris, un espai ocupat desde de fa més de 40 anys i que a arribat  a ser financiat en part per l'ajuntament degut als serveis culturals que presten al barris, quan va començar aquest moviemnt l'organització va començar a fer-se famosa ja que donaven classes de circ. El professor ens va mostrar un vídeo on els i les pròpies fundadores de l'ateneu parlaven sobre els seus inicis i l'estructuració que té, así vos deixem l'enllanç al vídeo: https://www.ateneu9b.net/qui-som

Per passar a l'ultim apartart que varem tractar a classe, Carles va introduir una pregunta a l'aula si alguna vegada havíem participat en alguna assemblea durant els anys com a estudiants (ja siga al col·legi, institut, cicle etc.) Va ser poca gent qui varem alçar la mà, i  posteriorment el professor ens va reguntar si en alguna ocasió havíem aconseguit amb l'assemblea els objectius que ens plantejaven. Ningú va dir que si. Aquesta va ser una forma molt clarificadora de explicar la falta de foment de la participació que hi ha ja desde que som xicotetes. Mai es dona importància a la participació a les assemblees, al treball en equip per assolir objectius de la vida social, no ens hem de culpar a nosaltres per no vincular-nos amb aquests moviments, hem de culpar a les institucions que no valoren ni fomenten la participació social. Altre exemple seríen els consells escolars de les escoles de primaria i secundaria, on la gent ha deixat d'anar ja que mai s'aconseguixen objectius importants per a mares i pares o alumnes, tan sols seveix com a òrgan de consulta. Hi ha una gran falta de motivació com hem comprovat, a més tampoc tenim formació en la participació ni disposem d'espais ni la capacitat d'organització que es requerix, sens aquestes tres potes mai no es podrà crear una participació social que arribe a la població i es mantinga.

L'últim exemple que ens va mostrar Carles en aquesta sessió va ser el Centre de Recursos per a Associacions de Càdis i la Bahía, on es fica a l'abast de tothom pautes i ajudes per a les associacions i que fomenten la participació en diferents nivells. Treballen en instituts, centres juvenils (on els joves estàn més implicats) i amb altre programa de suport on són els pròpis joves els que s'autogestionen. Aquest és l'enllaç a la web principal del centre: http://redasociativa.org/crac/  

Claudia Pérez Tortajada.

''8 Dies de Revolta'' (Activitat complementària)

La passada setmana del 8 de març, és varen portar a terme els 8 dies de revolta presentats per l’assemblea feminista de 8M València. Aquest 8 dies varen començar l’1 de març i finalitzaven el 8 de març amb motiu de la vaga feminista. Es tracta d’una sèrie d’activitats centrades a ‘’visibilitzar les violències que exerceix el sistema patriarcal’’. Com que s’havia considerat que les violències que exerceix el sistema patriarcal són moltes s’han dedicat 8 dies de revolta. Aquest huit dies feien referencia a: l’1 de març a denunciar les violències judicials patriarcals, el 2 de març es va celebrar la II Fira Feminista de València, el dia 3 es va dedicar a l’àmbit laboral, el 4 a les migrades i a l'antiracisme, el 5 a les cures, el 6 al consum i el 7 a l’educació. Les activitats acabaren el Dia de les Dones amb la vaga feminista.

En concret, en aquesta entrada ens agradaria parlar del 7 de març, dia de l’educació. Aquest dia varen portar a terme una sèrie d’activitats en la universitat, organitzades per l’Assemblea Feminista de Tarongers amb motiu d’aquest dia. Els actes d’aquest dia varen tenir lloc Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació de la Universitat de València (Campus Blasco Ibáñez), jardín de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València (Campus de Tarongers) y en el Ágora de la Universitat Politècnica de València. Varem començar el dia pegant cartells per tota la facultat de ciències socials i de dret; cartells contra la invisibilització de la dona en les aules, cartells de dones referents en educació i altres animant a la vaga. A les 12:00 vàrem dur a terme una performance davant de l’aulari nord de la facultat de ciències socials, amb aquesta performance voliem donar a veure que durant la historia totes les dones hem estat invisibilitzades en la societat, independentment del rol que tinguem i que sols la nostra pròpia força ens podrà fer cambiar-ho. Una vegada acaba la performance, vàrem llegir un manifest. Com que la performance va tenir tan bona acollida i les companyes de la UPV no havien pogut portar a terme les activitats previstes, varem anar a la UPV a realitzar la performance allí.

Per finalitzar, pensem que avui en dia encara no podem parlar d’una igualtat existent entre gèneres, ja que, continuem cobrant menys per la mateixa feina, tenim difícil accedir a càrrecs importants, encara gestionats per homes, continuem sent cosificades en el dia a dia, continuem sent un tabú de cap a peus i a més seguim sent ignorades per la història i la ciència.

En aquest enllaç podreu trobar un artícle del periodic del Levante sobre aquest dia.

Un campus lleno de carteles contra la invisibilización

Alba Cholbi Jorro