La tercera sessió realitzaremos una dinàmica molt interesant que continuarem realitzando durant l'assignatura, debats conjunts sobre determinades lectures. En aquest cas el text a tratar era "Frankenstein educador" de Meirieu, P. (1988). Barcelona, Laertes.
El debat consistía en haver llegit
prèviament el text i haver triat una frase que hagués cridat l'atenció (tant si
és bona com dolenta). Ens posem en un cercle per fomentar el diàleg entre
nosaltres i un en un ens va explicar a la resta el motiu de l'elecció de la
nostra frase, generant diferents reunions al voltant de cada un. En la meva
opinió és una dinàmica molt interessant en la qual ens sentim molt còmodes
explicant i escoltant els uns als altres com entenem les reflexions dels
companys, ens va fer reflexionar i veure que al voltant del mateix text, cada
persona dóna una connotació i E Xtra conclusions diferents i que és la màgia
d'aprendre i compartir.
El text planteja molts
interrogants sobre l'educació des d'un punt de vista curiós, part de la
comparació del procés educatiu (especialment durant la infància) amb la creació
de Frankenstein, ja que els pares sempre intenten crear els seus fills per
Igual que Frankenstein va ser creat sense consultar la seva opinió. Crida a
qüestionar el paper de l'educador anomenant-lo relacionat amb el mestre
dialèctic/esclau explicant que els educadors es limiten a modelar els nens que
en cap moment són lliures d'escollir la seva educació o valors. Es planteja en
relació amb aquesta comparació la doble visió i controvèrsia entre la
necessitat d'un nen a ser educat per un referent i el dret a la lliure elecció
amb el comptem pel simple fet de néixer i amb què per seure també comptar el i
els nens i les nenes.
Com hem comentat, ens van
sorprendre amb la dinàmica seguida a la classe ja que era una manera molt
divertida de treballar el text entre tots i poder conèixer les opinions i
reflexions d'altres perquè gràcies a elles vam poder realitzar altres aspectes
que tals Temps que ens havíem perdut. A continuació us oferim un enllaç on
podeu entrar en cas que us insteu a llegir aquesta fantàstica obra:
La quarta classe va ser una
sessió teòrica en la qual vam estudiar les diferents funcions de l'escola
mitjançant l'observació de tres possibles enfocaments que abasta. Trobem
l'escola com a conservant i transmissor del patrimoni cultural, és a dir en
ella s'aprenen els principis enunciats en les grans obres i la tradició
clàssica, un coneixement general sobre les competències i disciplines bàsiques
des de la Els costums i l'ètica són els encarregats de la família. D'altra
banda, l'escola també s'entén com una eina en la qual els nens es desenvolupen
com a individus independents que generen una personalitat pròpia i en un entorn
inclusiu, ja que una altra de les funcions que l'escola té enconmendada és compensar
les desigualtats presentades pels estudiants. Finalment, estudiem l'escola en
el seu aspecte més social, sent responsable de generar cultura, educar els
individus per participar en el seu entorn, involucrar-se en la societat i tenir
un paper actiu en ella. L'escola, d'una manera determinada, ha de donar
resposta a les necessitats de la societat i, com que és un canvi continu i
evolutiu, l'escola i l'ensenyament al seu torn han de ser igualment per tal de
mantenir l'orientació crítica amb què compta.
Una altra de les moltes tasques
que ha de complir l'escola és la de socialitzar, per a la que utilitza diversos
mecanismes com la selecció i organització de continguts, tasques, espais,
sistemes d'avaluació i valoració de l'obra, recompenses, etc. una sèrie d’estructuracions
que induirà l'alumne als models de comportament i disposicions que necessitarà
en la seva vida d'adult. No obstant això, en aquest punt cal destacar les
contradiccions que sorgeixen en aquest procés de socialització ja que aquesta
preparació per a la vida adulta pot ser interpretada per dos camins molt
diferents: mitjançant l'assimilació dels valors propis per un treball
assalariat (com la disciplina o la submissió) o l'adquisició de principis i
idees que fomentin l'autoocupació i més independents. Així i seguint en aquesta
línia, sorgeix una altra gran contradicció entre la dissonància d'una societat
en la qual és necessari el moviment i la implicació tant política com social i
la mateixa societat, però al seu torn necessita una població latent i submisa
que gira al voltant L'esfera econòmica que la dirigeix. És a dir, i per tancar
aquesta sèrie d'idees, l'escola s'enfronta constantment a una gran tensió
dialèctica entre tendències més classistes que busquen perpetuar la funció
reproductiva d'aquesta i altres idees més trencadores que recolzen el canvi i
reclamar la funció educadora de l'escola.
Pel que fa a aquesta funció educativa que estem
parlant, una part molt important d'ella es basa en convertir l'escola en un
espai empàtic, integral i on tothom pot sentir-se integrat sense donar lloc a
la discriminació. Un altre dels seus pilars és la reconstrucció del coneixement
que prèviament l'alumne ha pogut adquirir pel seu compte (a casa, a la
televisió...) així doncs, des que s'ajuda l'escola i s'anima a pensar d'una
manera crítica i democràtica qüestionant el que és realment veritat.
“L’escola ha de convertir-se en una comunitat
de vida i l’educació ha de convertir-se en una
contínua reconstrucció de l’experiència.
Comunitat de vida democràtica i
reconstrucció de l’experiència basada en el
diàleg, el contrast i el respecte real a a les
diferències individuals, sobre l’acceptació de
les quals pot assentar-se un enteniment mutu,
l’acord i els projectes solidaris”
BERNSTEIN (1987)
Finalment, el professor va projectar un vídeo que
mostrava el model d'educació que encara es troba a Corea, en una forma de
reflexió. En una altra entrada parlarem més extensament d'aquest vídeo perquè
Mostra el marcat individualisme que caracteritza el seu sistema educatiu, on es
compromet a invertir individualment en capital humà sense parar atenció en la
motivació dels estudiants.
Claudia Pérez Tortajada
